Què diu la Bíblia sobre dones en ministeri?
24 versets sobre dones en ministeri, ordenats per rellevància.
- Titus 2:3-5
A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el bé i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
- 1 Corintis 14:34
que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.
- Gàlates 3:28
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- 1 Timoteu 2:12
No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d’estar en silenci.
- 1 Timoteu 2:11-12
A l’hora de la instrucció, les dones casades s’han de mantenir en silenci i submises. No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d’estar en silenci.
- 1 Corintis 11:5
i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada.
- 1 Corintis 11:1-34
Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist. Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l’
- Gènesi 2:18
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
- Titus 1:6-9
Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina san
- 1 Timoteu 2:1-15
Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. I dic la veritat, i no menteixo: j
- Gènesi 3:16
Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
- 1 Timoteu 3:11
Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.
- 1 Timoteu 3:1-13
Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i
- 1 Timoteu 2:13
Perquè primer va ser format Adam i després Eva.
- Fets 18:26
Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu.
- Romans 16:1
Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees.
- Efesis 5:22-33
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església qu
- Filipencs 4:2-3
Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l’evangeli, juntament amb Climent i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida.
- Lluc 8:1-3
Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.
- Romans 16:7
Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix.
- 1 Corintis 11:3
Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist.
- Marc 15:40-41
També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
- Romans 16:6
Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres.
- Fets 16:13-14
El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l’únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.