Què diu la Bíblia sobre dubtant jesus?

1. Joan 20:27

   Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

2. Romans 10:9-11

   Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós.

3. Mateu 12:18-19

   Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m’he complagut. Posaré damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers.

4. Mateu 11:1-30

   Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions. Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà! Mentre ells se n’anaven, Jesús e

5. Lluc 19:1-48

   Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien: —Ha anat a allotjar-se a casa d’un peca

6. Mateu 12:14-15

   Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús. Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots,

7. Mateu 8:17

   Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.

8. Joan 20:19-31

   Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: —Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: —Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. Quan vingué

9. Marc 1:1-45

   Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llago

10. Mateu 8:5-13

    Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava: —Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. Jesús li diu: —Vinc a curar-lo. El centurió li respon: —Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: —En veritat us dic q

11. Isaïes 35:5-6

    Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa.

12. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

13. Lluc 8:43-48

    Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. Jesús preguntà: —Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: —Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny! Jesús insistí: —Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi. La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant

14. Lluc 7:18-23

    Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: —Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?” Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. Jesús, doncs, els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos qu

15. Lluc 7:1-50

    Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: —Es mereix que li facis aquest favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga. Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a

16. Lluc 6:17-19

    Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.

17. Lluc 5:17-26

    Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: —Home! Els teus pecats et són perdonats. Els mestres d

18. Marc 3:7-13

    Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven: —Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els manava molt sever

19. Marc 2:1-12

    Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest

20. Mateu 24:1-51

    Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. Ell els digué: —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. Jesús els va respondre: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent. Sentireu parlar de gu

21. Mateu 9:1-8

    Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

22. Mateu 8:16-17

    Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.

23. Mateu 5:7

    »Feliços els compassius, perquè seran compadits.

24. Mateu 4:24-25

    La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics