Què diu la Bíblia sobre duent persones per cortejar?

1. 1 Corintis 6:1-20

   Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre el

2. Mateu 5:25

   »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó.

3. Lluc 6:30

   Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu.

4. 1 Timoteu 5:8

   perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

5. Romans 12:19

   Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.

6. Mateu 18:15-17

   »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà.

7. Proverbis 16:7

   Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics.

8. Romans 13:4

   ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.

9. Lluc 12:11-48

   »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir. Un d’entre la gent digué a Jesús: —Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. Ell li respongué: —Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres? Aleshores digué a la gent: —Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns. I els explicà una paràbola: —A un home ric, la terra li va don

10. Deuteronomi 1:16-17

    Després vaig advertir als vostres jutges: “Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres. En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja. Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me’l, que jo l’examinaré.”

11. Joan 18:1-40

    Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús

12. Proverbis 18:13

    Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.

13. 2 Cròniques 19:6-11

    i els deia: —Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència. Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns. A Jerusalem, Josafat també va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perquè jutgessin tal com mana el Senyor i perquè resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem. Els va donar aquestes ordres: —Obreu reverenciant el Senyor, amb fidelitat i amb cor sincer. Cada vegada que algú del poble

14. Èxode 21:24-25

    ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.

15. Proverbis 24:1-34

    No tinguis enveja dels malvats ni desitgis la seva companyia: no rumien més que violències, sols parlen de fer mal. Cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la; gràcies al saber quedaran plenes les cambres amb tot d’objectes preciosos i bonics. L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder. Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depèn de molts consellers. L’estúpid no té accés a la saviesa, en el tribunal no sap obrir la boca. Al qui rumia maldats l’anomenen intrigant. El neci intriga per pecar; la gent detesta l’insolent. Si et desanimes en

16. Hebreus 2:8-18

    tot ho has sotmès sota els seus peus. Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. Tant el qui santifica com

17. Proverbis 28:1-28

    Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó. En un país revoltat, els governants es multipliquen; amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna. Un home pobre que explota els febles és pluja torrencial que s’emporta la collita. Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat, els qui la guarden combaten els qui l’abandonen. Els malvats no comprenen el dret, els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot. Val més el pobre que viu honradament que l’home tortuós, per ric que sigui. Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent; avergonyeix el seu pare qu

18. 2 Samuel 15:4

    Absalom afegia: —Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.

19. Èxode 22:1-23

    »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie

20. Proverbis 25:26

    Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.

21. Levític 26:1-46

    »No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo soc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo soc el Senyor. »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regna

22. Èxode 5:1-23

    Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.” El faraó va respondre: —Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites. Ells van insistir: —El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa. El rei d’Egipte els respongué: —Moisès i Aaron, per què distraieu el poble

23. Mateu 5:1-48

    En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju

24. Proverbis 18:17-21

    El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu. Tirar les sorts posa fi als litigis i decideix el debat entre poderosos. Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell. L’home se sacia amb els fruits del que diu, amb el seu parlar satisfà la pròpia gana. Mort i vida estan en mans de la llengua: del que més desitgis, d’això menjaràs.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics