Què diu la Bíblia sobre economia?
24 versets sobre economia, ordenats per rellevància.
- Proverbis 22:16
Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dona al ric, segur que s’empobrirà.
- Jaume 5:1-5
I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s’han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la ma
- Proverbis 21:20
El savi guarda a casa un tresor agradable i deliciós; però, tot això, l’estúpid ho devora.
- Proverbis 28:22
L’envejós es deleix per la riquesa: no entén que li caurà la misèria.
- Marc 7:6-9
Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició!
- Deuteronomi 28:1-68
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- Proverbis 16:1-33
L’home es prepara la resposta, però qui la hi posa a la boca és el Senyor. L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions. Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes. El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit: fins el malvat ha estat fet per al dia del judici. El Senyor detesta els altius, tard o d’hora no els deixarà sense càstig. L’amor fidel repara la culpa; venerar el Senyor aparta del mal. Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics. Val més ser honrat i tenir poc que
- Proverbis 21:1-22
El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol. L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent. Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. El camí del criminal és tortuós, la conducta de l
- Mateu 25:1-46
»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies insensates van dir a les assenyades: »—
- Proverbis 12:1-13
Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid. El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions. Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada. Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corc dintre els ossos. Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany. Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma. La lloança és reservad
- 1 Cròniques 16:29
doneu al Senyor la glòria del seu nom, entreu davant d’ell portant-li ofrenes. Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
- Joan 21:1-25
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: —Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: —Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. Llavors Jesús els digué: —Nois, no teniu res per a menjar? Li respong
- Mateu 20:1-34
»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: »—Per què us esteu aquí tot el dia
- Proverbis 2:1-3
Fill meu, fes cas del que et dic, fica’t al cap els meus preceptes: para l’orella a la saviesa, obre el cor al seny; fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa;
- 1 Samuel 9:1-27
Hi havia un home a la tribu de Benjamí que es deia Quix i era fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, fill d’un benjaminita. Era un home valent. Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n’hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill: —Pren un dels mossos i ves a buscar les someres. Van recórrer les muntanyes d’Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim,
- Deuteronomi 15:1-16
»Cada set anys, condona els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. Reclama el pagament dels deutes a l’estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho. »No hi ha d’haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència perquè el posseeixis; cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest m
- Levític 23:1-2
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »En les festes del Senyor convocareu els israelites a aplec sagrat. Els hi convocareu en les festes següents:
- Efesis 3:1-21
Per tot això, jo, Pau, soc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: per una revelació, ell m’ha fet conèixer el seu misteri, que ara he esbossat breument. Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l’ha revelat per l’Esperit als seus sants apòstols i profetes: en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteix
- Jeremies 12:1-17
Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils. Els has plantat i arrelen, creixen i donen fruit. Tu ets a prop dels seus llavis però lluny del seu cor. Senyor, tu em coneixes i em veus, has comprovat que el meu cor és amb tu. Reserva els malvats, com anyells, per a l’escorxador, separa’ls per al dia de la matança! Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu ca
- Isaïes 1:9-26
Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra. Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra! Ell us diu: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits. Quan veniu a presentar-vos davant meu amb els vostres animals, no feu més que passejar-vos pels meus atris. Qui us ha demanat tot això? No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto. No
- 1 Reis 9:1-28
Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot allò que desitjava edificar, el Senyor se li va aparèixer per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon. Li digué: —He escoltat la pregària i la súplica que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que tu has construït perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, jo consolida
- Deuteronomi 8:1-9
»Mireu de posar en pràctica tots els manaments que avui us dono: així viureu i us multiplicareu, i prendreu possessió del país que el Senyor va prometre als vostres pares. Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que su
- Levític 25:1-26
El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué: —Comunica això als israelites: »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor. »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de rep
- Gènesi 27:28-29
Que, de la rosada del cel i de la ufanor de la terra, Déu et doni blat i vi en abundància. Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.