Què diu la Bíblia sobre família de consorts?
24 versets sobre família de consorts, ordenats per rellevància.
- 1 Corintis 13:1-13
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni e
- 1 Pere 4:10
Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu.
- Èxode 7:5
Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo soc el Senyor.
- Hebreus 11:1
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.
- Colossencs 1:10-11
Així portareu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot, fructificareu en tota mena d’obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; Amb alegria
- Gàlates 5:26
No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.
- Fets 28:3-6
Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li agafà a la mà. Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: —Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui. Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
- Fets 14:3
Així i tot, Pau i Bernabé s’hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la paraula de la seva gràcia, que ells comunicaven, i els concedia d’obrar senyals i prodigis.
- Fets 14:1-11
També a Iconi van entrar a la sinagoga dels jueus i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs es convertiren a la fe. Però els jueus que no s’havien convertit van instigar els pagans i els indisposaren amb els germans. Així i tot, Pau i Bernabé s’hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la paraula de la seva gràcia, que ells comunicaven, i els concedia d’obrar senyals i prodigis. Llavors la gent de la ciutat es va dividir: els uns estaven a favor dels jueus, i els altres a favor dels apòstols. Però, quan es va gestar un pla d
- Fets 13:7-12
i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. Aleshores Saule, anomenat també Pau, ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament i digué: —Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quan
- Fets 9:33-42
Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. Pere li digué: —Enees, Jesucrist et dona la salut. Aixeca’t i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l’instant. Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor. A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere e
- Fets 5:12-16
Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la
- Fets 3:6-18
Llavors Pere li va dir: —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va có
- Joan 20:24-28
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: —Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: —Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas. Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No s
- Joan 14:11
Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres.
- Joan 12:37
Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell.
- Joan 10:37-38
Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
- Joan 9:3-32
Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre soc al món, soc la llum del món. Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: —Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: —Aquest, ¿no és el qui s’asseia a dema
- Joan 8:32
coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
- Lluc 16:31
»Abraham li digué: »—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
- Mateu 11:20-23
Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit: —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit. Per això us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, enca
- Job 2:3-10
El Senyor li va dir: —¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat. L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: —El poso a les teves mans, però respecta-li la vida. L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb
- Job 1:8-22
El Senyor li va dir: —¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. L’Acusador va contestar: —¿És que Job reverencia Déu de franc? ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: —Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toqui
- 1 Reis 18:1-39
Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: —Ves, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra. Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. Acab, doncs, li va dir: —Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.