Què diu la Bíblia sobre feina?
24 versets sobre feina, ordenats per rellevància.
- Job 1:1
Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.
- Job 1:20-22
Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.
- Job 42:1-6
Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte. Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre. Has dit encara: «Escolta’m, doncs, i et parlaré; jo et preguntaré i tu m’instruiràs.» Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra.
- Job 2:7-10
L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa. La seva dona li deia: —¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada! Job li va respondre: —Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
- Job 42:16
Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus nets fins a la quarta generació,
- Job 42:10-16
Quan Job hagué pregat pels seus amics, el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a casa seva. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cadascú li va oferir una peça de plata i un anell d’or. El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Cany
- Romans 15:13
Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.
- Job 38:1-41
Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir: Qui és aquest que enfosqueix els meus plans amb paraules d’ignorant? Vinga! Prepara’t com un home, que jo et preguntaré i tu m’instruiràs! On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho, tu que ho saps tot! ¿Saps qui tirava el cordill i fixava els límits del món? ¿Saps on s’assenten els pilars de la terra? ¿Saps qui va posar la seva pedra angular mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu? I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batent
- Job 37:24
Per això els homes l’han de respectar: Déu no fa cas dels aprenents de savi!
- Jaume 5:11
Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és misericordiós i benigne.
- Ezequiel 14:14
Si s’hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor Déu.
- Romans 8:28
Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;
- Job 1:5
Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
- Job 28:1
N’hi ha que excaven mines de plata i troben llocs on rentar l’or.
- Job 41:1-34
La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria, només de veure’l, ja et desmaies. Ningú no gosaria provocar-lo. Per tant, qui s’arriscaria a fer-me front? ¿Qui m’ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar? Sota la capa del cel, tot és meu. Contempla encara el cocodril, fixa’t en els seus membres, el seu vigor i la seva àgil construcció. ¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit? ¿Qui penetra la seva doble cuirassa? ¿Qui força els batents del seu musell, encerclats de dents terribles? La seva esquena són fileres d’escuts, engalzats i segellats, tan compactes l’un amb l’altre que ni l’aire no hi passaria. S
- Job 19:25
Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi s’alçarà de la pols.
- Job 19:1-29
Job va replicar: Fins quan em parlareu per afligir-me i humiliar-me? Ja m’heu insultat massa vegades! ¿No us avergonyiu de maltractar-me així? Si fos cert que anés errat, l’error seria cosa meva. Però vosaltres em mireu de dalt a baix i em tireu en cara el meu dolor. Sapigueu, doncs, que és Déu qui m’oprimeix i m’atrapa amb el seu filat. Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon; si demano auxili, ningú no em fa justícia. Déu m’ha barrat el camí, i no puc passar: omple de tenebra les meves rutes. M’ha despullat d’allò que m’honorava, m’ha llevat la corona del prestigi. Em soscava per tots c
- Job 2:10
Job li va respondre: —Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Ezequiel 14:20
Si s’hi troben Noè, Daniel i Job, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que ells no salvaran fills ni filles: tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida.
- Job 40:3-5
Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca! He parlat massa i no vull respondre. No hi afegiré res més.
- Job 13:1-28
Els meus ulls han vist tot això, ho han sentit les meves orelles i ho tinc ben entès. Ho sé tan bé com vosaltres, no em considero pas més ximple. Però ara vull parlar amb el Totpoderós, és amb Déu que desitjo discutir. Vosaltres no sou més que uns quincallaires, uns metges de per riure. ¿Qui us farà callar d’una vegada? Potser així arribaríeu a ser savis! Escolteu la meva defensa, pareu atenció als meus arguments. Com goseu parlar en nom de Déu amb la mentida? ¿Voleu posar l’engany a favor d’ell? ¿És així que penseu donar per ell la cara? ¿Així voleu ser advocats de Déu? Què passaria si ell us
- Job 10:1-22
Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció. Vull dir a Déu: No em tractis com un culpable, fes-me entendre què tens contra mi. ¿T’agrada fer-me mal, rebutjar l’obra de les teves mans i afavorir els plans dels malvats? ¿Són ulls de carn els teus ulls, hi veus només com un home? ¿Els teus dies són curts com els nostres, dures els pocs anys d’un mortal? Per què t’afanyes a buscar el meu crim i a investigar el meu delicte? Saps prou bé que no he pecat i que ningú no m’arrencarà de tu. Les teves mans m’han format, m’han afaiçonat amb tot detall: ¿i ara em vo
- Job 6:1-30
Job va replicar: Tant de bo que es poguessin pesar la meva ràbia i el meu infortuni i els posessin plegats a les balances! Serien més feixucs que la sorra de la mar. Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules. Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en ordre de batalla. ¿Brama l’ase vora l’herba tendra? ¿Mugeix el bou davant el seu farratge? ¿Es pot menjar sense sal una vianda? ¿Qui es beuria de gust una clara d’ou? Jo no vull ni tocar la meva pena, aquest menjar meu repugnant. Tant de bo que es complís el meu
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.