Què diu la Bíblia sobre fent promeses?
24 versets sobre fent promeses, ordenats per rellevància.
- Mateu 5:33-37
»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
- Nombres 30:2
Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena:
- Jaume 5:12
Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.
- Deuteronomi 23:21-23
Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis en el país on entraràs per prendre’n possessió. »Quan facis un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a complir-lo; el Senyor, el teu Déu, te’l reclamaria i series culpable d’un pecat. Si t’abstens de fer vots, no comets cap pecat.
- Proverbis 20:25
És un parany fer prometences sense solta i després haver-se’n de desdir.
- 2 Corintis 1:20
En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria.
- Cohèlet 5:1-7
Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has di
- Cohèlet 5:4-5
Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.
- Hebreus 6:13-18
Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de ca
- Nombres 23:19
Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?
- Josuè 9:15
Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
- 1 Samuel 1:11
i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
- Gènesi 28:20-22
Després, Jacob va fer aquesta prometença: —Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona aliment i vestit i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.
- Mateu 23:16-22
»Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que
- Jutges 11:30-31
Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença: —Si em dones la victòria contra els ammonites, el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
- Levític 19:12
No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor.
- Fets 23:12
En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau.
- 2 Pere 3:9
No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.
- Jeremies 11:3-5
Digues-los: “Això proclama el Senyor, Déu d’Israel: Maleït aquell qui no faci cas de les prescripcions d’aquesta aliança que vaig donar als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro: ‘Si escolteu la meva veu —deia— i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu; així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara.” Jo vaig respondre: —Amén, Senyor.
- Jutges 11:35
En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.
- Cohèlet 5:5
No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.
- 1 Joan 1:9
Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.
- 2 Samuel 15:7-8
Passats quatre anys, Absalom va dir al rei: —Permet que me’n vagi a Hebron a complir una prometença que vaig fer al Senyor. Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
- 1 Joan 3:2
Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.