Què diu la Bíblia sobre fer jura?

1. Jaume 5:12

   Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.

2. Jutges 11:29-40

   Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença: —Si em dones la victòria contra els ammonites, el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust. Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria. Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i d

3. Deuteronomi 23:21

   Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis en el país on entraràs per prendre’n possessió.

4. Nombres 30:1-16

   Moisès va comunicar als israelites totes les ordres que el Senyor li havia donat. Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena: »Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès. »Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu pare hagi fet un vot al Senyor o s’hagi compromès a complir alguna cosa, si el seu pare, quan se n’assabenta, no li diu res, el vot o el compromís és vàlid. Ara bé, si el pare el desaprova el matei

5. Mateu 23:1-39

   Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: —Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni

6. Mateu 5:33-37

   »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

7. Cohèlet 5:4-6

   Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans. On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.

8. Levític 27:1-34

   El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »Si algú fa un vot oferint una persona al Senyor, podrà commutar el seu vot pagant la quantitat estipulada. Si és un home de vint a seixanta anys, la quantitat serà de cinquanta sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Si és una dona, serà de trenta sicles. Per un noi de cinc a vint anys, la quantitat serà de vint sicles; si és una noia, serà de deu. Un nen d’un mes a cinc anys serà valorat en cinc sicles; si és una nena, en tres. De seixanta anys en amunt, l’home serà valorat en quinze sicles;

9. Nombres 30:2

   Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena:

10. Gènesi 28:20-22

    Després, Jacob va fer aquesta prometença: —Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona aliment i vestit i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.

11. Apocalipsi 2:1-29

    »A l’àngel de l’església que hi ha a Efes, escriu-li: »“Això diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d’or: »Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància. Sé que no pots suportar els dolents: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos. Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom. »Però tinc contra tu que no tens l’amor que tenies primer. Recorda, doncs, d’on has caigut; converteix-te i torna a obrar com abans. Si no et converteixes, vindré a trobar-

12. Hebreus 6:1-20

    Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu, l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu. N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin a

13. 2 Corintis 9:7

    Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dona amb alegria.

14. 1 Corintis 11:1-34

    Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist. Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l’

15. Fets 17:10-11

    Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.

16. Fets 5:1-42

    També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué: —Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu! Tan bon punt Ananies va sentir aquest

17. Mateu 5:1-48

    En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju

18. Malaquies 3:10

    Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.

19. Èxode 16:1-36

    Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. El Senyor va dir a Moisès: —Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell d

20. Gènesi 31:13

    Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”

21. Gènesi 28:1-22

    Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre: —No et casis amb cap filla del país de Canaan. Ves-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare. Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham. Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure a

22. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

23. Jaume 5:1-20

    I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s’han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la ma

24. Jaume 4:13-17

    Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», no pareu de gloriar-vos amb arrogància. És dolent, gloriar-se d’aquesta manera! Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics