Què diu la Bíblia sobre fleece?
24 versets sobre fleece, ordenats per rellevància.
- Jutges 6:36-40
Gedeó digué a Déu: —Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit. I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. Però Gedeó encara va dir a Déu: —No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la
- Jutges 6:39
Però Gedeó encara va dir a Déu: —No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra.
- 2 Pere 1:20
Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Jutges 7:1-25
Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè. El Senyor digué a Gedeó: —Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo. Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les muntanyes de Galaad.” Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil. Però el Senyor digué
- Jutges 6:37
mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Jutges 6:1-40
Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè pujaven amb el seu bestiar i l
- Gènesi 18:32
Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu.
- Job 31:20
i no han acabat beneint-me les seves espatlles, calentes amb la llana dels meus xais?
- Jutges 6:38
I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa.
- Jutges 5:1-31
Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d’Abinóam, va entonar aquest cant de victòria: Quan a Israel s’aixequen capitans, el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor! Escolteu, reis! Atents, sobirans! Jo canto en honor del Senyor; toco i canto al Senyor, Déu d’Israel. Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí! En temps de Xamgar, fill d’Anat, en temps de Jael, els camins eren
- Jutges 6:40
Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.
- Deuteronomi 18:4
Dona’ls també les primícies del blat, del vi, de l’oli i de la llana del teu ramat,
- Jaume 1:17
Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
- 2 Timoteu 3:16
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
- Romans 8:28
Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;
- Osees 12:10
Doncs bé, jo, el Senyor, que soc el vostre Déu des que éreu a Egipte, us tornaré a fer viure en tendes com en el temps que us vaig aplegar.
- Job 32:8
Però el que fa intel·ligent l’home és l’alè, el buf del Totpoderós.
- Gènesi 1:1
Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- 2 Pere 1:21
En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
- 2 Timoteu 3:17
perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.
- Mateu 10:1
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.
- Jonàs 1:7
Els mariners es van dir entre ells: —Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.