Què diu la Bíblia sobre gerència de prioritat?

1. Colossencs 3:2

   Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra.

2. Mateu 6:33

   Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.

3. Lluc 10:38-42

   Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: —Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre: —Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

4. 2 Corintis 4:16-18

   Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.

5. Lluc 12:16

   I els explicà una paràbola: —A un home ric, la terra li va donar molt.

6. Marc 9:1-50

   I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu. Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

7. Marc 3:1-35

   Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els part

8. Marc 8:1-38

   Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny. Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? Jesús els preguntà: —Quants pans teniu? Ells li respongueren: —Set. Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’

9. Marc 10:1-52

   Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: —Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home

10. Marc 7:1-37

    Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me

11. Marc 6:1-56

    D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns

12. Marc 4:1-41

    Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la pla

13. Marc 2:1-28

    Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest

14. Marc 1:1-45

    Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llago

15. Isaïes 25:1-12

    Senyor, tu ets el meu Déu. T’exalçaré i proclamaré el teu nom: has dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps. De la gran ciutat, n’has fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda. Per això un poble fort reconeix la teva glòria, et tem la capital dels pobles tirans, perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, com l’ardor del s

16. Cohèlet 1:1-18

    Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena d

17. Nombres 1:1-54

    El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué: —Tu i Aaron feu el cens de tota la comunitat d’Israel per clans i llinatges, registrant un per un el nom de tots els homes. Compteu, distribuïts en batallons, tots els homes de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit. Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu. Aquests són els noms dels qui us ajudaran: »Per la tribu de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. Per la de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. Per la d

18. Marc 15:1-47

    Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: —Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: —¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabà

19. Marc 13:1-37

    Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: —Mestre, mira quines pedres i quines construccions! Jesús li respon: —Veus aquestes grans construccions? Aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se. Aleshores Jesús els va dir: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i enganyaran molta gen

20. Marc 11:1-33

    Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant, i així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.” Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: —Què feu, que deslligueu el pollí? Ells

21. Marc 5:1-43

    Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es proster

22. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics