Què diu la Bíblia sobre grans?
24 versets sobre grans, ordenats per rellevància.
- Ezequiel 4:9
»I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te’n un pa. Menja’n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies.
- 2 Samuel 17:28
van portar màrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,
- Gènesi 1:29
Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.
- Gènesi 9:3
Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.
- Gènesi 3:1-5
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Daniel 1:8
Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d’impuresa ritual.
- Levític 11:1-47
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Daniel 1:12
—Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dona’ns llegums per a menjar i aigua per a beure.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Daniel 1:7
però el cap del personal els va canviar els noms: a Daniel li va posar Belteixassar; a Ananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó.
- Mateu 23:23
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre.
- Daniel 1:15
Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei.
- 2 Timoteu 1:7
Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.
- Daniel 1:6
Entre aquests joves n’hi havia alguns de Judà. Eren Daniel, Ananies, Misael i Azaries;
- 1 Samuel 17:28
Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué: —Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
- Gènesi 1:3
Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir.
- Joan 3:2
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell.
- Lluc 15:11-32
I digué encara: —Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els por
- Mateu 12:1
En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les.
- Mateu 6:33
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- Daniel 1:9
Déu va fer que el cap del personal mirés Daniel amb benvolença i afecte.
- Ezequiel 4:14
Jo vaig respondre: —Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.