Què diu la Bíblia sobre inundació?
24 versets sobre inundació, ordenats per rellevància.
- Gènesi 8:20-22
Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar. El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»
- Gènesi 7:1-4
El Senyor va dir a Noè: —Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra. D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.
- Gènesi 8:5-8
Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes. Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot,
- 2 Pere 3:5-6
Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi.
- Lluc 17:27
menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir.
- Gènesi 7:20-24
per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres d’aigua. Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els homes. Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. El Senyor va fer desaparèixer tots els éssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s’arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparèixer de la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l’arca. La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.
- 1 Pere 3:20
aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua.
- Lluc 6:46-49
»Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s’assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou
- Mateu 7:24-27
»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou c
- Isaïes 28:2
Vet aquí un home fort i poderós que ve de part del Senyor. Ve com una pedregada, com una tempesta devastadora, com una pluja torrencial que fa desbordar les aigües. D’un cop de mà tirarà a terra la ciutat.
- Gènesi 9:28-29
Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.
- Gènesi 9:9-13
—Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra. I Déu va afegir: —El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva alianç
- Gènesi 8:1-4
Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat.
- Apocalipsi 12:14-16
però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc que li corresponia, on havia de ser alimentada, lluny de la serp, un temps, dos temps i la meitat d’un temps. Llavors la serp va vomitar com una riuada d’aigua darrere la dona perquè el corrent se l’emportés. Però la terra va ajudar la dona: la boca de la terra s’obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat.
- Apocalipsi 4:3
que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda.
- 2 Pere 2:5
Tampoc no va perdonar el món antic: feu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia.
- 2 Pere 2:4-6
Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. Tampoc no va perdonar el món antic: feu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posant-les com a exemple per als impius dels temps que vindrien.
- Josuè 3:15-16
El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó.
- Gènesi 11:10-11
Llista genealògica dels descendents de Sem. Dos anys després del diluvi, quan Sem tenia cent anys, va engendrar Arfaxad. Després del naixement d’Arfaxad, Sem encara va viure cinc-cents anys i tingué fills i filles.
- Gènesi 9:18-19
Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan. A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra.
- Gènesi 9:14-17
Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra. Déu va dir encara a Noè: —Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.
- Gènesi 8:17-19
Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin. Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.
- Gènesi 8:13-16
L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot. Llavors Déu digué a Noè: —Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores.
- Gènesi 8:9-12
però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.