Què diu la Bíblia sobre isaiah?
24 versets sobre isaiah, ordenats per rellevància.
- Isaïes 61:1-11
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors abatuts, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui estan de dol, a posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió, a donar-los perfums de festa en lloc de penes, vestits de triomf en lloc del desconsol. Els diran «Roures magnífics, glòria del Senyor que els ha plantat». Reconstruiran les ruïnes antigues, aixecaran
- Isaïes 40:31
però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.
- Isaïes 9:6
Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.
- Isaïes 7:14
Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
- Isaïes 40:28-31
Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Els joves es cansen i defalleixen, els millors guerrers ensopeguen i cauen; però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.
- Isaïes 59:2
Són les vostres culpes que han obert un esvoranc entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li tapen el rostre i no us pot sentir.
- Isaïes 53:1-12
Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era m
- Isaïes 33:24
Cap habitant de Sió no dirà que està malalt: al poble que hi viu, li és perdonada la culpa.
- Isaïes 49:14
Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
- Isaïes 59:1
La mà del Senyor no és pas tan dèbil que no pugui salvar, ni tan dura la seva oïda que no pugui sentir-hi.
- Isaïes 54:8
En un esclat d’indignació et vaig amagar un moment la mirada, però ara t’estimo amb un amor etern. T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.
- Isaïes 6:1
L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari.
- Isaïes 53:4-5
De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.
- Isaïes 1:18-19
»Veniu després i veurem qui té raó —diu el Senyor. Tot i que els vostres pecats són com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu; tot i ser vermells com el carmí, es tornaran com la llana, només que vulgueu escoltar; llavors menjareu el bo i millor de la terra.
- Isaïes 43:18-20
«No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. Els animals feréstecs, xacals i estruços, em glorificaran en veure néixer l’aigua en el desert i els rierols en plena estepa, perquè pugui beure el poble que m’he escollit.
- Isaïes 41:1-29
«Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. Ell persegueix les nacions i avança segur per camins que mai no havia trepitjat. Qui ha realitzat aquestes gestes? El qui anuncia el futur des del principi. Jo, el Senyor, soc el primer,
- Isaïes 53:2-3
El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.
- Isaïes 41:10
No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
- Isaïes 9:5-7
Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau». Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.
- Isaïes 17:1-14
Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. Les viles d’Aroer, abandonades, seran domini dels ramats: s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú. Efraïm perdrà les ciutats fortificades, i Damasc, la seva reialesa. El que restarà dels arameus no serà més important que Israel. Ho diu el Senyor de l’univers. Aquell dia, Jacob perdrà pes: gras com era, s’amagrirà. Serà com la palla dels camps quan han segat les espigues; serà com les espigolalles que resten a la vall dels Rafaïtes. En quedarà tan sols una misèria, com després de collir les oli
- Isaïes 58:11
En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca.
- Isaïes 42:1-25
«Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l’haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’al
- Isaïes 9:10
El Senyor ha instigat contra Israel els enemics, els de Ressín, ha atiat els seus adversaris:
- Isaïes 1:1-31
Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.