Què diu la Bíblia sobre jairus filla?
24 versets sobre jairus filla, ordenats per rellevància.
- Mateu 9:18-26
Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: —La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important
- Marc 5:22-43
Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig
- Lluc 8:41-56
Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. Jesús preguntà: —Qui m’ha tocat? Tots n
- Marc 5:21-43
Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut
- Lluc 8:40-56
De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava. Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorr
- Marc 5:35-43
Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots
- Lluc 8:49-56
Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre. Però Jesús ho va sentir i li respongué: —No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà. Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: —No ploreu. No és morta, sinó que dorm. Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient: —Noia, aixeca’t! Ella recobrà la vida i es pos
- Marc 5:42
A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
- Mateu 9:23-26
Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, va dir: —Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
- Lluc 8:1-56
Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns. Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola: —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure
- Marc 5:41
l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.»
- Marc 5:1-43
Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es proster
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Marc 5:39
entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
- 1 Corintis 15:1-58
Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s’aparegué a Cefes i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però al
- Joan 20:2
Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
- Marc 5:36
Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe.
- 2 Pere 1:21
En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
- Efesis 2:8
És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu.
- Romans 5:8
Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.
- Romans 3:23
ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.
- Lluc 7:11-15
Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris. Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: —T’ho mano: jove, aixeca’t. El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
- 2 Timoteu 3:16
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
- Colossencs 2:8
Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.