Què diu la Bíblia sobre kishon?
24 versets sobre kishon, ordenats per rellevància.
- 1 Reis 18:40
Elies els va ordenar: —Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
- Jutges 5:1-31
Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d’Abinóam, va entonar aquest cant de victòria: Quan a Israel s’aixequen capitans, el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor! Escolteu, reis! Atents, sobirans! Jo canto en honor del Senyor; toco i canto al Senyor, Déu d’Israel. Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí! En temps de Xamgar, fill d’Anat, en temps de Jael, els camins eren
- Jutges 4:1-24
Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor. En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujave
- Jutges 4:3
Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor.
- Mateu 24:1-51
Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. Ell els digué: —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. Jesús els va respondre: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent. Sentireu parlar de gu
- Isaïes 7:1-25
En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: —Ves amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, i digues-li: “No perdis l
- Isaïes 1:1-31
Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra
- 1 Reis 18:1-46
Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: —Ves, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra. Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. Acab, doncs, li va dir: —Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap
- Jutges 4:9
Dèbora va replicar: —T’acompanyaré, però la glòria d’aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona. Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix.
- Jutges 4:8
Barac va respondre a Dèbora: —Hi aniré si tu vens amb mi; però, si no vens, no hi aniré.
- Jutges 4:6-7
Dèbora va fer cridar Barac, fill d’Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué: —Això ordena el Senyor, Déu d’Israel: “Ves a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor. Jo faré que Sisserà, general en cap de l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans.”
- Jutges 4:4-5
En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.
- Jutges 1:8
Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.
- Josuè 6:1-27
La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. El Senyor va dir a Josuè: —Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. Set sacerdots aniran davant l’arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns. Quan sentireu el toc llarg, que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, c
- Gènesi 12:1-20
El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Apocalipsi 17:1-18
Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així: —Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües abundants. Els reis de la terra s’han prostituït amb ella, i els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seva prostitució. I l’àngel se’m va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda dalt d’una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i escarlata i s’adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d’or, plena d’abominacions: les im
- Apocalipsi 13:14-15
enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer davant la bèstia, i els convenç que dediquin una estàtua a la bèstia que tenia la ferida provocada per l’espasa, però que ha sobreviscut. També li han concedit de donar alè de vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l’estàtua.
- Apocalipsi 13:1-18
Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l
- Apocalipsi 11:1-19
Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: —Ves a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumei
- Jaume 5:17
Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos.
- Hebreus 11:13
Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
- Hebreus 11:1
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.
- 1 Tessalonicencs 5:3
Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.