Què diu la Bíblia sobre l'ancià?
24 versets sobre l'ancià, ordenats per rellevància.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- 1 Timoteu 5:1-25
No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat. Honora les viudes, les que realment estan soles. Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui
- Proverbis 23:22
Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat. No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.
- Levític 19:32
»Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo soc el Senyor.
- Èxode 20:12
»Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
- 1 Pere 2:4-9
Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escriptura: Poso a Sió un que és pedra angular, escollida, preciosa; els qui creuen en ell no quedaran confosos. Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal , i és pedra d’enso
- Fets 20:35
Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
- Filipencs 4:14-18
Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor. Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vos
- Gàlates 6:6
El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix.
- Gàlates 3:19
Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer.
- 1 Corintis 9:14
Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli.
- Fets 6:1
Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres.
- Marc 7:10-12
En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare.
- Marc 6:7-13
Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: —No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. I els deia encara: —Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los
- Mateu 23:8-10
»Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.
- Mateu 16:18
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar.
- Mateu 16:1-28
Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. Jesús els respongué: —Quan arriba el capvespre, dieu: “Cel rogenc, bon temps.” I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, avui.” ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps? La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar. Quan els deixebles passaren a l’altra riba, van veure que s’havien oblidat de pro
- Mateu 10:5-11
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble,
- Mateu 6:21
Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
- Mateu 5:1-48
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju
- Isaïes 17:1-14
Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. Les viles d’Aroer, abandonades, seran domini dels ramats: s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú. Efraïm perdrà les ciutats fortificades, i Damasc, la seva reialesa. El que restarà dels arameus no serà més important que Israel. Ho diu el Senyor de l’univers. Aquell dia, Jacob perdrà pes: gras com era, s’amagrirà. Serà com la palla dels camps quan han segat les espigues; serà com les espigolalles que resten a la vall dels Rafaïtes. En quedarà tan sols una misèria, com després de collir les oli
- Cohèlet 10:1-20
Així com una mosca morta pot corrompre un perfum, un bri de niciesa pesa més que saviesa i honor. El pensament del savi va pel costat bo; el del neci, avança pel dolent. Fins i tot quan camina, al neci li falta el seny i diu a tothom que és neci. Si el qui et mana s’enfurisma contra tu, no abandonis el teu lloc, que la serenitat evita grans errors. Hi ha un mal que he observat en aquest món, un desencert que prové dels qui governen: els necis són elevats a altes dignitats, mentre que els prohoms han d’ocupar els llocs inferiors; veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus. Qui
- Cohèlet 5:1-20
Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has di
- Job 24:9
L’orfe és arrencat del pit de la viuda; als pobres, tothom els exigeix penyores.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.