Què diu la Bíblia sobre l'oceà?
24 versets sobre l'oceà, ordenats per rellevància.
- Isaïes 43:2
Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
- Gènesi 1:2
La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
- Miquees 7:19
De nou et compadiràs de nosaltres: trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
- Amós 9:6
Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Proverbis 8:27
Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà;
- Jeremies 31:35
»Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”:
- Proverbis 20:5
Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar.
- Apocalipsi 21:1
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
- Cohèlet 11:3
Quan els núvols van carregats, aboquen la pluja damunt la terra, i quan un arbre cau, tant si és cap al nord com cap al sud, es queda al lloc on ha caigut.
- Job 38:8
I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents?
- Gènesi 1:26
Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
- Jeremies 5:22
Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Cohèlet 1:6-7
El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc.
- Apocalipsi 20:13
La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres.
- Gènesi 1:21
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo.
- Habacuc 2:14
El país s’omplirà del coneixement de la glòria del Senyor, com l’aigua inunda la conca del mar.
- Gènesi 1:10
Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Zacaries 14:8
Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern.
- Marc 4:39
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
- Apocalipsi 15:2
Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
- Mateu 8:27
Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- Fets 4:24
En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou .
- Ezequiel 26:19
»Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües,
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.