Què diu la Bíblia sobre la ciutat submarina?
24 versets sobre la ciutat submarina, ordenats per rellevància.
- Job 38:16
¿Has visitat les fonts de la mar, has caminat pel fons de l’oceà?
- Gènesi 8:4
El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat.
- Job 26:7
Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Gènesi 9:3
Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.
- Gènesi 8:10-11
Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat.
- Gènesi 1:28
Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
- Gènesi 1:10
Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
- Isaïes 40:22
És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar.
- Job 38:12-14
Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora que agafi la terra per les puntes i n’espolsi els malvats? Llavors, com argila modelada, la terra mostra els relleus, marcats com els plecs d’un vestit.
- Gènesi 7:22
Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir.
- Gènesi 3:1-24
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia g
- Fets 1:3
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu.
- Miquees 5:2
Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel.
- Isaïes 66:8
Qui ha sentit a dir una cosa així? Qui ha vist mai res de semblant? Podria néixer un país en un sol dia? Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble? Però Sió ha infantat els seus fills, quan tot just començava a sentir els dolors.
- Job 41:1-2
La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria, només de veure’l, ja et desmaies. Ningú no gosaria provocar-lo. Per tant, qui s’arriscaria a fer-me front?
- Job 28:26
quan marcava els cicles de les pluges i el camí de les tempestes,
- 1 Reis 6:38
i el van acabar, amb totes les seves dependències i tots els detalls, l’any onzè, el mes de bul, que és el mes vuitè. Salomó, doncs, l’havia construït en set anys.
- Gènesi 8:1-22
Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de
- Gènesi 7:24
La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.
- Gènesi 7:20
per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres d’aigua.
- Gènesi 7:1-24
El Senyor va dir a Noè: —Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra. D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear. Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra. Noè entrà a l’arca amb els seus f
- Gènesi 6:4
En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.
- Gènesi 4:1-26
L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acce
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.