Què diu la Bíblia sobre la família que mou?
18 versets sobre la família que mou, ordenats per rellevància.
- Jutges 13:5
Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d’abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.
- 2 Timoteu 3:12
Tots els qui vulguin viure piadosament en Jesucrist seran perseguits.
- Efesis 1:14
I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà com a possessió seva, a lloança de la seva glòria.
- Lluc 1:1-80
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos
- Marc 16:15
Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació.
- Mateu 2:19
Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte,
- Mateu 2:1-23
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: —On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més pe
- Osees 3:1-5
El Senyor em va dir: —Ves encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d’Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses. Jo la vaig comprar per quinze peces de plata i dos-cents quilos d’ordi. I li vaig dir: —Durant molt de temps viuràs amb mi, sense prostituir-te ni donar-te a cap home. I jo tampoc no em donaré a tu. »Perquè també la gent d’Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim. Després d’això, els d’Israel tornaran a cercar el Senyo
- Èxode 4:19
Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès: —Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
- Gènesi 4:1-26
L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acce
- Efesis 1:13
En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès.
- Gàlates 3:24
de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist, per tal que arribéssim a ser justos en virtut de la fe.
- Joan 15:19
Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia.
- Marc 11:1-33
Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant, i així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.” Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: —Què feu, que deslligueu el pollí? Ells
- Isaïes 13:1-22
Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós. «Alceu l’estendard sobre un tossal pelat, crideu i feu senyals perquè entrin pels grans portals de Babilònia. Jo mateix he donat ordres als qui estan consagrats a mi, he convocat els guerrers per consumar la meva indignació, per celebrar el triomf del meu honor.» Escolteu quin avalot a les muntanyes: s’assembla al d’una gran gentada. Escolteu quin brogit de reialmes, quina coalició de nacions! El Senyor de l’univers passa revista a les tropes. Venen d’una terra llunyana, de més enllà de l’horitzó, per devastar tot el país. És el Se
- Isaïes 4:1-6
Aquell dia, set dones pretendran un sol home. Li diran: «No et serem una càrrega ni per menjar ni per vestir, però pren-nos per mullers, treu-nos el deshonor d’estar soles.» Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d’esplendor els supervivents d’Israel; el fruit de la terra els omplirà d’honor i de prestigi. Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s’hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser. Serà com una cabana per a protegir de la calor
- Jutges 1:1-36
Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor: —Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus? El Senyor respongué: —Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans. Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans: —Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat. Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans el
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.