Què diu la Bíblia sobre la natura?
24 versets sobre la natura, ordenats per rellevància.
- Mateu 4:1-25
Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple i li diu: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus p
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Romans 13:4
ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.
- Proverbis 25:26
Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.
- Deuteronomi 28:1-68
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- Levític 26:1-46
»No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo soc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo soc el Senyor. »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regna
- Mateu 5:38-39
»Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
- Mateu 5:1-48
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju
- 2 Cròniques 17:1-19
Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel. Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit. El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d’Israel. El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a teni
- Jutges 5:8
El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel!
- Deuteronomi 28:47-48
»Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà consumit.
- Èxode 22:2-3
Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
- Èxode 22:1-31
»Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie
- Èxode 20:1-26
Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler
- Gènesi 4:1-26
L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acce
- Hebreus 13:8
Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles.
- Joan 18:1-40
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús
- Joan 14:15
»Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,
- Lluc 22:36
Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.
- Mateu 26:52-54
Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
- Èxode 21:24-25
ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.
- Joan 18:36
Jesús contestà: —La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
- Joan 14:26
però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
- Lluc 10:30-37
Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’end
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.