Què diu la Bíblia sobre la nostra carrera?
12 versets sobre la nostra carrera, ordenats per rellevància.
- Proverbis 13:22
L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador.
- Proverbis 22:7
El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor.
- Lluc 16:11
Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables?
- Lluc 14:28
»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?
- Proverbis 21:20
El savi guarda a casa un tresor agradable i deliciós; però, tot això, l’estúpid ho devora.
- Gàlates 3:28
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Proverbis 19:17
Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec.
- Nehemies 5:1-19
»Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.” Uns altres deien: “Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.” Encara n’hi havia d’altres que deien: “Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!” I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ar
- Gènesi 38:1-30
Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. Llavors Judà va
- Gènesi 17:1-27
Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre
- Cohèlet 1:1-18
Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena d
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.