Què diu la Bíblia sobre la terra que orbita el sol?
24 versets sobre la terra que orbita el sol, ordenats per rellevància.
- Job 26:7
Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Isaïes 40:22
És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar.
- Isaïes 38:8
Mira, faré recular deu graons l’ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz.” I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
- Josuè 10:13
I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
- Job 9:7
Si li ho mana, el sol no surt, pot tancar amb pany i clau les estrelles.
- Job 26:10
Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres.
- 1 Cròniques 16:30
Que tremoli davant d’ell tota la terra! El món es manté ferm, incommovible.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Cohèlet 1:5
El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir.
- Apocalipsi 7:1
Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre.
- Isaïes 48:13
Les meves mans van posar els fonaments de la terra i van desplegar el cel. Quan jo els crido, compareixen l’una i l’altre.
- Gènesi 1:14-19
Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra. I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
- Isaïes 45:12
Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.
- Job 9:6
Fa tremolar la terra i els seus pilars trontollen.
- Apocalipsi 1:1-20
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set
- Mateu 4:8
Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria
- Josuè 10:12-13
El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
- 1 Samuel 2:8
Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la terra, damunt d’ells ha assentat el món.
- Josuè 10:1-43
El rei de Jerusalem, Adoní-Sèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d’ells. Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: —Veni
- Job 9:8
Ell, tot sol, desplega el cel i camina per les ones de la mar.
- Apocalipsi 6:13
les estrelles del cel caigueren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada;
- Mateu 24:29
»Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
- Isaïes 45:18
Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
- Cohèlet 1:6
El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.