Què diu la Bíblia sobre les mares que treballen exterior la casa?
24 versets sobre les mares que treballen exterior la casa, ordenats per rellevància.
- Proverbis 31:1-31
Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare. Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences? No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis. No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena. Parla a favor dels sense veu, enarbora la cau
- Titus 2:5
a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
- Titus 2:4-5
i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- 1 Timoteu 5:14
Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos;
- Proverbis 31:24
Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants.
- Proverbis 31:18
Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia.
- Efesis 5:25
Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.
- Efesis 5:22
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,
- Joan 1:14
La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
- Joan 1:1
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
- Lluc 14:26
—Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
- Marc 15:34
I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »
- Mateu 24:36
»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
- Jeremies 1:5
—Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions.
- Èxode 3:14
Llavors Déu digué a Moisès: —Jo soc el qui soc. I afegí: —Digues als israelites: “Jo soc” m’envia a vosaltres.
- Èxode 3:4
Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: —Moisès, Moisès! Ell respongué: —Soc aquí.
- Gènesi 2:24
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Apocalipsi 22:19
i si algú treu cap paraula del llibre d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part de l’arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit.
- Apocalipsi 22:16
»Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo soc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.»
- Apocalipsi 19:16
Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»
- Apocalipsi 19:12-16
Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»
- Apocalipsi 18:4
Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;
- 2 Pere 3:9
No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.