Què diu la Bíblia sobre les nostres responsabilitats com pares?
24 versets sobre les nostres responsabilitats com pares, ordenats per rellevància.
- Efesis 6:4
Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
- Colossencs 3:21
I vosaltres, pares, no amoïneu els vostres fills, que no es desanimin.
- Proverbis 22:6
Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.
- Deuteronomi 6:6-9
Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Jaume 5:12
Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.
- Lluc 2:51
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
- Titus 2:4
i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills,
- Fets 4:1-37
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caif
- Hebreus 12:5-11
i per això heu oblidat les paraules d’encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi? Si a tots els toca la seva part de correcció però vosaltres us quedeu sense, vol dir que sou bastards i no pas fills legítims! Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més,
- Efesis 6:1-4
Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra. Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
- Efesis 5:33
i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
- Fets 5:29
Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.
- Gènesi 2:24
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- 1 Pere 3:2
quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast.
- Joan 3:1-36
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
- Gènesi 2:18-24
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia d
- 1 Joan 2:27
Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell.
- 1 Timoteu 5:4
Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.
- Efesis 6:2
Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és:
- Joan 19:25-27
S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
- Mateu 19:10-12
Els deixebles li diuen: —Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: —No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit. »N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
- Mateu 19:3-9
Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Ells li pregunten: —Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de
- Proverbis 31:1-31
Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare. Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences? No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis. No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena. Parla a favor dels sense veu, enarbora la cau
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.