Què diu la Bíblia sobre levirate matrimoni?

1. Deuteronomi 25:5-10

   »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà a Israel. »Però si un home es nega a casar-se amb la seva cunyada, aquesta anirà al tribunal, als ancians reunits a la porta de la ciutat, per dir-los: “El meu cunyat es nega a perpetuar el nom del seu germà a Israel, no vol complir amb mi els deures legals de cunyat.” Els ancian

2. Rut 4:1-22

   Booz se’n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s’hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà: —Tu, noi, acosta’t i seu aquí. Ell es va acostar i s’assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir: —Seieu aquí. I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent: —Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t’ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si

3. Gènesi 38:1-30

   Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. Llavors Judà va

4. Levític 20:21

   »Si un home pren per muller la seva cunyada, comet una immoralitat. Deshonra el seu propi germà. No tindran fills.

5. Deuteronomi 25:1-19

   »En cas de plet, que els dos contendents es presentin a judici i que siguin jutjats: l’innocent serà absolt, i el culpable, condemnat. Si el culpable mereix que l’assotin, el jutge el farà estendre a terra al seu davant perquè li donin tants assots com mereix la seva culpa. Li podran donar quaranta assots, però no més. Si continuaven assotant-lo, li podrien obrir una ferida greu, i llavors el teu germà quedaria deshonrat als teus ulls. »No posis morrió al bou mentre trilla. »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El

6. Gènesi 38:8

   Llavors Judà va dir a Onan: —Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà.

7. Rut 2:20

   Llavors Noemí va dir a la seva nora: —Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts! I afegí: —Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.

8. Rut 1:16

   Però Rut contestà: —No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.

9. Deuteronomi 24:1-22

   »Suposem que un home s’ha casat amb una dona i ha conviscut amb ella, però un dia ja no se la mira amb bons ulls, perquè troba en ella alguna cosa censurable, i llavors escriu un document de divorci, l’hi dona i la treu de casa. Suposem que ella, un cop fora, es casa amb un altre home i que el segon marit deixa d’estimar-la, escriu un document de divorci, l’hi dona i la treu de casa, o bé suposem que mor aquest segon marit. En aquest cas, el seu primer marit, que l’havia treta de casa, no s’hi podrà tornar a casar, ja que, respecte a ell, no és legalment pura. Seria una cosa abominable per al

10. Gènesi 38:9

    Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà.

11. Gènesi 2:24

    Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.

12. Marc 10:1-52

    Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: —Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home

13. Mateu 5:31-32

    »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

14. Isaïes 56:1-12

    Això us diu el Senyor: «Respecteu el que és just, obreu el bé: la meva salvació és a punt d’arribar, és a punt de revelar-se la meva justícia. Feliç l’home que obra així i s’hi manté ferm, que no profana el repòs del dissabte i evita de fer res de mal!» L’estranger que s’ha unit al Senyor no ha pas de dir: «El Senyor m’exclou del seu poble.» Ni l’eunuc ha de dir: «No soc més que un arbre sec.» Això diu el Senyor: «A l’eunuc que guarda els meus dissabtes, que cerca de fer la meva voluntat i es manté fidel a la meva aliança, manaré que li erigeixin dins els murs del meu temple una estela que por

15. Isaïes 54:1-17

    Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Senyor. Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques, perquè creixeràs a dreta i esquerra; els teus fills heretaran altres nacions i repoblaran ciutats abandonades. No tinguis por, perquè no quedaràs avergonyida. No et sentis humiliada, que no seràs pas coberta d’ignomínia. Oblidaràs la vergonya que vas passar de jove i n

16. Isaïes 53:1-12

    Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era m

17. 1 Samuel 20:1-23

    David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li: —Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar? Jonatan li va respondre: —De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m’ho. T’asseguro que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible! Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia

18. 1 Samuel 19:1-12

    Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David, el va informar del pla: —El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda’t amagat en un lloc secret. Jo sortiré amb el meu pare i l’acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t’ho faré saber. Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir: —Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t’ha estat molt profito

19. 1 Samuel 18:1-5

    Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó. De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist d

20. 1 Samuel 16:12

    Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell.

21. 1 Samuel 15:20-29

    Saül li va replicar: —Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini. Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal. Però Samuel digué: —¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, desobeir-lo és endevinació i males arts.

22. 1 Samuel 1:10

    Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor

23. Deuteronomi 23:1

    »Ningú no es podrà casar amb cap de les dones del seu pare; no ha de prendre al seu pare el lloc de marit.

24. Gènesi 39:1-45

    Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics