Què diu la Bíblia sobre levites?
24 versets sobre levites, ordenats per rellevància.
- Nehemies 10:38
I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus.
- Fets 20:35
Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
- 2 Corintis 9:7
Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dona amb alegria.
- Nombres 18:21
»Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament.
- Deuteronomi 18:1-8
»Ni els sacerdots levites ni els altres membres de la tribu de Leví no tindran cap porció de l’heretat com els altres israelites. S’han de mantenir dels sacrificis oferts al Senyor i de la part que li pertany. No tindran part en cap heretat entre els seus germans. El Senyor serà la seva heretat, tal com els havia promès. Quan algú del poble ofereix en sacrifici un toro o un anyell, els sacerdots tenen dret a rebre’n l’espatlla, les galtes i l’estómac. Dona’ls també les primícies del blat, del vi, de l’oli i de la llana del teu ramat, ja que el Senyor, el teu Déu, ha escollit els de la tribu de
- Levític 27:30
»Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
- Filipencs 3:3-6
De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà. I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me’n puc refiar encara més: circumcidat el dia vuitè, soc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu; en el zel pel judaisme, perseguia l’Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible
- Marc 7:9-13
I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
- Mateu 6:1-4
»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
- Hebreus 8:1-13
El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s’ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina; ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix. Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa per oferir. De fet, si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè aquí ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan s
- 1 Timoteu 3:1-16
Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i
- Fets 11:27-29
Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea.
- Lluc 11:42
»Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.
- Deuteronomi 14:28-29
»Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d’aquell any i diposita-la dins la teva ciutat. Serà per als levites, que no han rebut cap porció de la teva heretat, i per a l’immigrant, l’orfe i la viuda que resideixen allí. Així podran menjar fins a saciar-se. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs.
- Gènesi 28:22
i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.
- Gènesi 14:20
Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí.
- Gènesi 14:18-20
Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient: —Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí.
- Gènesi 14:1-24
En temps d’Amrafel, rei de Xinar, Arioc d’El·lassar, Quedorlaómer d’Elam i Tidal de Goïm, aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birxà, rei de Gomorra, a Xinab, rei d’Admà, a Xeméber, rei de Seboïm, i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorlaómer, però l’any tretzè es van revoltar. L’any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d’ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, els zuzites a Am, els emites a la plana d
- Apocalipsi 21:27
Però no hi entrarà res d’impur, no hi entraran els corromputs ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell.
- Apocalipsi 20:12
Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres.
- Apocalipsi 19:8
Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant.
- Apocalipsi 17:8
La bèstia que has vist era i no és, puja de l’abisme i se’n va a la perdició. Els habitants de la terra que des de la creació del món no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida, s’admiraran de veure que la bèstia era i no és i s’ha fet present.
- Apocalipsi 13:8
Tots els habitants de la terra l’adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l’Anyell degollat.
- Apocalipsi 11:15
Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaren veus potents que proclamaven: —La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.