Què diu la Bíblia sobre llavor i collita?
18 versets sobre llavor i collita, ordenats per rellevància.
- Mateu 13:1-58
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Un
- Gàlates 6:7
No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull.
- Lluc 8:11
»La paràbola vol dir això: »La llavor és la paraula de Déu.
- Marc 4:1-41
Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la pla
- Gènesi 8:22
»Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»
- 1 Corintis 4:5
Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
- Romans 14:1-23
Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera t
- Lluc 6:38
Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
- Marc 8:15
Jesús els va fer aquesta advertència: —Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i amb el llevat d’Herodes.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Marc 5:1-43
Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es proster
- Marc 3:1-35
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els part
- Mateu 13:38
El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne.
- Mateu 13:10-15
Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles? Ell els respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: » Escoltareu, però no comprendreu; mirareu, però no hi veureu. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble, s’han tapat les ore
- Joan 12:1-50
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? Això ho va dir no perquè s’inte
- Joan 2:1-10
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: —No tenen vi. Jesús li respon: —Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: —Feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. Els diu Jesús: —Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els dig
- Marc 4:26-34
Deia encara: —Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. Deia també: —A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada,
- Mateu 13:33
Els digué una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.