La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre lleis?

24 versets sobre lleis, ordenats per rellevància.

  1. Romans 13:1

    Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell.

  2. Isaïes 33:22

    El Senyor ens governa, el Senyor ens dona les lleis. El Senyor és el nostre rei: és ell qui ens salva.

  3. Romans 2:15

    Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen.

  4. 1 Joan 3:4

    Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat.

  5. 1 Joan 5:3

    ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs,

  6. Lluc 16:17

    Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.

  7. Esdres 7:10

    Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei.

  8. Joan 1:17

    Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.

  9. Proverbis 28:4

    Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat, els qui la guarden combaten els qui l’abandonen.

  10. Jaume 2:10

    De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera;

  11. Hebreus 10:1-18

    La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra a

  12. Efesis 2:15

    i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol, la nova humanitat.

  13. Jaume 1:25

    En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.

  14. Romans 10:4

    Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.

  15. Hebreus 2:2

    Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament.

  16. 1 Timoteu 1:8-10

    Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. És a dir, si es comprèn que no va destinada als justos, sinó als injustos i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als assassins, als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina.

  17. 1 Timoteu 1:5

    Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera.

  18. Colossencs 2:14-23

    i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo a la creu. Així ha desarmat les potències i les autoritats i les ha exposades públicament en espectacle, afegint-les com a presoneres en el seu seguici triomfal. Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist. I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’aban

  19. Fets 28:23

    El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s’allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre.

  20. Èxode 24:12-18

    El Senyor digué a Moisès: —Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites. Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu, després de dir als ancians: —Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells. Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d’enmig del nú

  21. 2 Corintis 3:7-14

    Moisès era servidor de la lletra, gravada sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera. ¿Com no tindran més glòria els servidors de l’Esperit? Si era gloriós estar al servei de la lletra que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora. Fins i tot allò que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glòria incomparable. Ja que, per gloriós que fos allò que era passatger, molt més

  22. Romans 8:3

    Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana

  23. Romans 7:12

    Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.

  24. Fets 10:28

    Els digué: —Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics