Què diu la Bíblia sobre llibertat de vestit?

1. Cohèlet 7:26-28

   I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat. Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri. He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.

2. 1 Corintis 11:3-9

   Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l’home, no s’ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l’home. No és l’home que va ser tret de la dona, si

3. Mateu 5:32

   »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

4. Èxode 21:7

   »Si un pare ven la seva filla com a esclava, aquesta no tindrà dret a ser alliberada l’any setè com els altres esclaus.

5. Deuteronomi 22:5

   »Una dona no ha de portar vestits d’home, ni un home vestits de dona: el Senyor, el teu Déu, detesta els qui es comporten així.

6. Gènesi 19:8

   Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre.

7. Apocalipsi 1:1-20

   Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set

8. Marc 6:1-56

   D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns

9. Isaïes 55:1-13

   «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan? Si m’escolteu, menjareu cosa bona, tastareu amb gust el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. El vaig fer testimoni davant els pobles, sobirà i preceptor de nacions. També tu, Israel, cridaràs una nació que no coneixies, i ells, q

10. Isaïes 2:1-22

    Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós. En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les

11. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics