Què diu la Bíblia sobre mar?
24 versets sobre mar, ordenats per rellevància.
- Apocalipsi 20:13
La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres.
- Gènesi 1:21
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo.
- Apocalipsi 21:1
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
- Isaïes 43:2-3
Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames. Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, el Sant d’Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu.
- Gènesi 1:6-9
Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: —Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així.
- Gènesi 1:26
Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Fets 27:38-41
Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar. Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d’acostar-hi la nau. Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades.
- Mateu 14:25
A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
- Isaïes 27:1
Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar.
- Isaïes 11:9
Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar.
- Proverbis 8:27
Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà;
- Jeremies 5:22
Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Isaïes 57:20
Però els malvats són com la mar embravida, que ningú no pot calmar: les seves aigües escupen fang i llot.
- Isaïes 23:4
I tu, Sidó, avergonyeix-te! El mar, la fortalesa del mar, ha dit: «Ja no infanto ningú: no faig créixer nois ni pujo noies.»
- Èxode 10:19
Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte.
- Apocalipsi 13:1
Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap.
- 1 Pere 5:8
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
- Marc 4:39
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
- Zacaries 14:8
Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern.
- Gènesi 1:10
Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
- Job 38:8
I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents?
- Nombres 34:12
seguirà el curs del riu Jordà i s’acabarà al Mar Mort. »Aquest serà el vostre país i les fronteres que l’envolten.
- Apocalipsi 15:2
Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.