Què diu la Bíblia sobre marca?
24 versets sobre marca, ordenats per rellevància.
- Marc 7:12-18
ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes. Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: —Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. (16) Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home d
- Marc 11:24
Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.
- Marc 11:25
I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.
- Marc 9:1-50
I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu. Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
- Marc 13:1-37
Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: —Mestre, mira quines pedres i quines construccions! Jesús li respon: —Veus aquestes grans construccions? Aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se. Aleshores Jesús els va dir: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i enganyaran molta gen
- Marc 10:45
com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
- Marc 13:14
»Quan veureu “l’abominació devastadora” instal·lada on no hauria d’estar —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes;
- Marc 16:1
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús.
- Marc 7:7
El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
- Marc 6:45-52
Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i
- Marc 2:1
Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,
- 1 Joan 1:9
Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.
- Joan 8:24
Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo soc.
- Lluc 21:1-4
Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: —Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.
- Lluc 18:9-14
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador
- Marc 16:17
Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien,
- Marc 16:16
Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.
- Marc 14:1-19
Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: —No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: —De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tre
- Marc 10:9
Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
- Marc 6:47-52
Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por. Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien comprès allò dels pan
- Marc 4:26-29
Deia encara: —Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
- Marc 3:26-30
Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.
- Marc 3:20-32
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: —Ha perdut el seny! Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: —Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita con
- Marc 3:1-35
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els part
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.