La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre mare d'honor?

24 versets sobre mare d'honor, ordenats per rellevància.

  1. Èxode 20:12

    »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.

  2. 2 Timoteu 3:1-17

    Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils. Hi haurà homes dominats per l’amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, homes sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu. Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta’t de gent així! Són d’aquesta mena els qui es fiquen per les cases i es fan seves dones dèbils, carregades de pecats, arrossegades per tota mena de passions,

  3. Efesis 6:1-2

    Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és:

  4. Èxode 21:17

    »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

  5. Proverbis 22:6

    Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.

  6. Efesis 6:2-4

    Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra. Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.

  7. Deuteronomi 5:16

    »Honra el pare i la mare, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.

  8. Proverbis 23:22

    Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat. No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.

  9. Mateu 15:4

    En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

  10. 1 Corintis 2:1-16

    Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que

  11. Proverbis 20:20

    Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.

  12. Levític 20:9

    »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares.

  13. Rut 1:1-22

    En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se

  14. 1 Pere 2:1-25

    Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri

  15. Fets 5:29

    Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.

  16. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

  17. Apocalipsi 21:4

    Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.

  18. Hebreus 11:6

    Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.

  19. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

  20. Isaïes 29:13

    El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.

  21. Proverbis 31:1-31

    Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare. Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences? No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis. No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena. Parla a favor dels sense veu, enarbora la cau

  22. Levític 19:3

    »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. »Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.

  23. Èxode 20:1-26

    Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler

  24. Proverbis 30:17

    L’ull que es mofa del pare, que no vol obeir la mare, l’orbaran els corbs del torrent, el devoraran els voltors.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics