Què diu la Bíblia sobre marisc?
13 versets sobre marisc, ordenats per rellevància.
- Levític 11:10
Però tota bestiola o animal que viu a l’aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable.
- Deuteronomi 23:1
»Ningú no es podrà casar amb cap de les dones del seu pare; no ha de prendre al seu pare el lloc de marit.
- Levític 11:1-47
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els
- Deuteronomi 14:1-29
»Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol. Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. »No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur. Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit, el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i e
- Èxode 20:5
No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
- Gènesi 18:1-19
El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És pe
- Gènesi 9:1-29
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aq
- Fets 15:1-41
Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: —Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans.
- Fets 10:1-48
Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment. Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava: —Corneli! Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor? L’àngel continuà: —Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa
- Cohèlet 1:1-18
Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena d
- Levític 11:6
»La llebre, que és remugant però no té la peülla partida.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.