Què diu la Bíblia sobre matrimoni de cosí?

1. Levític 18:1-30

   El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »Jo soc el Senyor, el vostre Déu. No imiteu les pràctiques del país d’Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d’aquests pobles. Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. »Observeu els meus decrets i les meves decisions. L’home que els compleix hi trobarà la vida. Jo soc el Senyor. »Que ningú de vosaltres no s’acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. Jo soc el Senyor. »No deshonris el teu pare t

2. 1 Corintis 8:8-9

   Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem. Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe.

3. Gènesi 29:13-14

   Quan Laban va sentir parlar de Jacob, el fill de la seva germana, sortí corrents a trobar-lo, l’abraçà, el besà i el va fer entrar a casa seva. Allà Jacob va explicar-ho tot a Laban. Laban li digué: —Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn. Jacob va passar tot un mes a casa de Laban.

4. 1 Tessalonicencs 4:16-18

   perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires. I així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.

5. Fets 16:1-40

   Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà. Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. Van recórrer Frígia i la reg

6. Càntic 1:1-17

   Càntic dels Càntics. De Salomó. Que em besi amb besos de la seva boca! Les teves carícies són més dolces que el vi. Són embriagants els teus perfums, aroma que s’escampa és el teu nom; per això les donzelles s’enamoren de tu. Atrau-me darrere teu! Correm! El rei m’introdueix a les seves estances: «Amb tu fruirem i farem festa.» Assaborim més que el vi les teves carícies! Amb raó s’enamoren de tu! Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó. No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m’ha embrunit. Aïrats contra mi, els fills de la meva m

7. Gènesi 29:18-20

   Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: —Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita. Laban s’hi va avenir: —Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.

8. Gènesi 29:9-11

   Encara parlava amb ells, que arriba Raquel amb les ovelles del seu pare, ja que era pastora. Quan Jacob va veure Raquel, la filla del seu oncle Laban, amb el ramat d’aquest, anà a la boca del pou, feu rodolar la pedra que el tancava i va abeurar el ramat del seu oncle Laban. Jacob va besar Raquel, tot plorant.

9. 1 Corintis 14:1-40

   Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la co

10. 1 Corintis 8:9

    Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe.

11. Fets 2:1-47

    Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, p

12. Zacaries 14:1-21

    El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà un

13. Amós 4:1-13

    Escolteu aquestes paraules, dames de la muntanya de Samaria, vaques de Basan que oprimiu els febles i maltracteu els pobres, vosaltres que dieu als marits: «Porteu vi, que volem beure!» Doncs bé, el Senyor Déu us jura això per la seva santedat: «Vindran dies que us agafaran amb garfis i se us enduran, fins a l’última de totes, com peixos pescats amb l’ham. Passant per les bretxes de la muralla, sortireu l’una rere l’altra i us llançaran a l’Armon. Ho dic jo, el Senyor.» «Veniu, israelites, a Betel i rebel·leu-vos contra mi! Aneu a Guilgal i rebel·leu-vos encara més! Oferiu sacrificis cada matí

14. Ezequiel 48:1-35

    »Aquests són els noms de les tribus amb els seus territoris: »El territori de Dan estarà situat a l’extrem nord, al llarg del camí d’Hetlon, Lebó-Hamat i Hassar-Enon, amb la frontera de Damasc al nord, al costat d’Hamat. El territori s’estendrà des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Aser s’estendrà al llarg de la frontera de Dan, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Neftalí, al llarg de la frontera d’Aser, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Manassès, al llarg de la frontera de Neftalí, des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Efraïm, al

15. Proverbis 31:6-7

    Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena.

16. 1 Cròniques 17:1-27

    Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. Natan va respondre a David: —Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat enmig del pob

17. 1 Reis 19:1-21

    Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells! Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no

18. Gènesi 6:1-22

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que

19. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

20. Apocalipsi 14:12

    Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!

21. Apocalipsi 13:1-18

    Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

22. Apocalipsi 11:1-19

    Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: —Ves a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumei

23. Hebreus 10:26

    Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats,

24. 1 Corintis 1:17

    Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics