Què diu la Bíblia sobre matrimoni primerenc?
24 versets sobre matrimoni primerenc, ordenats per rellevància.
- 1 Corintis 7:36-38
Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s’hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa cap pecat: que es casin. Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé. Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s’hi casa, fa millor.
- 1 Timoteu 5:14
Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos;
- Càntic 8:4
Filles de Jerusalem, us conjuro: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui.
- Mateu 19:4-6
Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
- Gènesi 29:18-20
Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: —Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita. Laban s’hi va avenir: —Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.
- Proverbis 18:22
Qui troba dona, troba un bé: ha rebut una gràcia del Senyor.
- Gènesi 2:24
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Rut 1:16-17
Però Rut contestà: —No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
- Efesis 5:22-33
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església qu
- Deuteronomi 24:5
»Si un home s’acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l’exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s’estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s’ha casat.
- 1 Corintis 7:9
Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
- 2 Corintis 6:14
No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?
- Efesis 5:31
Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
- 1 Corintis 7:2
Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit:
- Proverbis 19:14
Casa i hisenda es reben dels pares, però la dona assenyada és un do del Senyor.
- 1 Pere 3:1-7
Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara
- Èxode 22:16-17
Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge. »A la dona que practica la màgia, no li perdonis la vida.
- Deuteronomi 22:13-21
»Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d’estimar-la, la calumnia i la difama dient: “M’he casat amb aquesta dona; però, quan ens hem unit, m’he adonat que no era verge”, llavors els pares de la noia portaran les proves que la seva filla era verge al tribunal dels ancians, reunit a la porta de la ciutat. El pare declararà davant d’ells: “He donat la meva filla a aquest home perquè fos la seva muller; però ell ha deixat d’estimar-la i ara la calumnia dient que la meva filla no era verge. Aquí hi ha les proves de la seva virginitat.” I els pares mostraran als anc
- Gènesi 24:67
Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare.
- Lluc 1:26-35
El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: —Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: —No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de Da
- Gènesi 2:22-24
De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: —Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Gènesi 2:18-24
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia d
- Gènesi 24:1-67
Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns: —Posa la teva mà sota la meva cuixa i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela. L’administrador li va preguntar: —Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir? Abraham li respongué: —Gua
- Proverbis 5:18
Que sigui la teva font beneïda! Frueix de l’esposa de la teva joventut,
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.