Què diu la Bíblia sobre matrimonis de cosí?

1. Levític 18:1-30

   El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »Jo soc el Senyor, el vostre Déu. No imiteu les pràctiques del país d’Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d’aquests pobles. Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. »Observeu els meus decrets i les meves decisions. L’home que els compleix hi trobarà la vida. Jo soc el Senyor. »Que ningú de vosaltres no s’acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. Jo soc el Senyor. »No deshonris el teu pare t

2. Fets 16:1-40

   Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà. Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. Van recórrer Frígia i la reg

3. Fets 2:1-47

   Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, p

4. Fets 15:1-41

   Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: —Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans.

5. Fets 13:34

   I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David.

6. Lluc 11:27-28

   Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: —Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! Però ell va respondre: —Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!

7. Marc 16:16

   Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.

8. Marc 6:3

   Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven.

9. Mateu 13:55-56

   Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?

10. Zacaries 14:1-21

    El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà un

11. Zacaries 11:17

    Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.

12. Amós 4:1-13

    Escolteu aquestes paraules, dames de la muntanya de Samaria, vaques de Basan que oprimiu els febles i maltracteu els pobres, vosaltres que dieu als marits: «Porteu vi, que volem beure!» Doncs bé, el Senyor Déu us jura això per la seva santedat: «Vindran dies que us agafaran amb garfis i se us enduran, fins a l’última de totes, com peixos pescats amb l’ham. Passant per les bretxes de la muralla, sortireu l’una rere l’altra i us llançaran a l’Armon. Ho dic jo, el Senyor.» «Veniu, israelites, a Betel i rebel·leu-vos contra mi! Aneu a Guilgal i rebel·leu-vos encara més! Oferiu sacrificis cada matí

13. Ezequiel 48:1-35

    »Aquests són els noms de les tribus amb els seus territoris: »El territori de Dan estarà situat a l’extrem nord, al llarg del camí d’Hetlon, Lebó-Hamat i Hassar-Enon, amb la frontera de Damasc al nord, al costat d’Hamat. El territori s’estendrà des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Aser s’estendrà al llarg de la frontera de Dan, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Neftalí, al llarg de la frontera d’Aser, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Manassès, al llarg de la frontera de Neftalí, des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Efraïm, al

14. Isaïes 20:1-6

    Sargon, rei d’Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d’Asdod. Va assetjar-la i se n’apoderà. Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós. Li digué: —Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies. Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç. Després el Senyor va dir: —El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç durant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egipte i contra Etiòpia, ja que el rei d’Assíria s’endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells ani

15. 1 Cròniques 17:1-27

    Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. Natan va respondre a David: —Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat enmig del pob

16. 1 Reis 19:1-21

    Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells! Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no

17. 2 Samuel 12:8

    T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors.

18. Gènesi 28:9

    Per això se n’anà a trobar Ismael, fill d’Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.

19. Gènesi 20:1-6

    Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit. Abimèlec, que encara no l’havia tocada, va respondre: —Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo an

20. Gènesi 6:1-22

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que

21. Gènesi 1:26

    Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

22. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

23. Apocalipsi 12:1-17

    Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am

24. Apocalipsi 11:1-19

    Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: —Ves a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumei

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics