Què diu la Bíblia sobre menjant silurs?
24 versets sobre menjant silurs, ordenats per rellevància.
- Levític 11:9-12
»Dels animals que viuen a l’aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. Però tota bestiola o animal que viu a l’aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. D’aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. Tot animal que viu a l’aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable.
- Èxode 15:26
Li digué: —Si escoltes la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que li plau, si obeeixes els seus manaments i guardes tots els seus decrets, no us enviaré les malalties que he enviat als egipcis, perquè jo, el Senyor, us guareixo.
- Romans 14:14
Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.
- Deuteronomi 14:1-29
»Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol. Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. »No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur. Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit, el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i e
- 1 Timoteu 4:4-5
Tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res si es menja donant gràcies: ho santifiquen la paraula de Déu i la pregària.
- Romans 14:1-23
Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera t
- Levític 11:1-47
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. »No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els
- Gènesi 1:29
Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.
- Marc 7:19
perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments.
- Daniel 1:12
—Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dona’ns llegums per a menjar i aigua per a beure.
- Fets 10:1-48
Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment. Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava: —Corneli! Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor? L’àngel continuà: —Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa
- Marc 7:1-37
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me
- Isaïes 66:15-17
El Senyor vindrà armat de foc, els seus carros seran com l’huracà. Abocarà el braser del seu furor, les flames i el foc de la seva condemna. El Senyor jutjarà tots els mortals armat amb l’espasa i amb foc. Seran moltes les seves víctimes. Els qui es consagren i purifiquen per entrar als jardins sagrats i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig, els qui mengen carn de porc, de rates i d’altres animals detestables, aquests moriran tots alhora. Així ho ha dit el Senyor.
- Romans 14:2
Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums.
- Isaïes 1:1-31
Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra
- Levític 3:17
»És una llei perpètua que totes les generacions heu d’observar arreu on habitareu: no menjareu gens de greix ni de sang.
- Gènesi 1:31
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
- Fets 10:28
Els digué: —Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
- Daniel 1:18-20
Quan va arribar el temps de presentar-los, segons l’ordre del rei, el cap del personal els va portar davant de Nabucodonosor. El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n’hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei. En qualsevol qüestió que requerís saviesa o intel·ligència, el rei els trobava deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme.
- Levític 7:23-24
—Comunica això als israelites: »No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra. El greix d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, però de cap manera no en menjareu.
- Gènesi 9:1-29
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aq
- Gènesi 1:30
A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així.
- Deuteronomi 14:3-21
»No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur. Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit, el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs. També el porc, que té la peülla partida però no és remugant, considereu-lo impur. No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. »Dels animals que viuen a l’
- Gènesi 3:17-19
Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.