Què diu la Bíblia sobre merkaba?
24 versets sobre merkaba, ordenats per rellevància.
- Gènesi 41:43
El feu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.
- Isaïes 6:3
Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
- Isaïes 3:1-26
El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, els millors guerrers i la tropa, els jutges i els profetes, els endevins i els ancians, els oficials i els dignataris, els consellers i els mags, i els experts en encanteris. Els donarà criatures per governants, jovenalla que els domini. Els homes es barallaran els uns amb els altres. El jove no respectarà l’ancià, un qualsevol no respectarà els més dignes. Cadascú agafarà un parent, un del mateix clan, i li dirà: «Tu que tens un mantell, sigues el nostre cap, pren a les m
- Nahum 1:1-15
Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d’Elcoix. El Senyor és Déu gelós i justicier, és justicier i capaç d’enutjar-se. El Senyor és justicier amb els adversaris, no oblida els seus enemics. Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus. Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu. Guarda els qui es refugien en ell però destruirà els de la ciutat de Nínive, els s
- Zacaries 3:1-10
El Senyor em va mostrar el gran sacerdot Jeixua, dret davant l’àngel del Senyor. L’Acusador estava a la seva dreta per acusar-lo, però el Senyor li va dir: —Acusador, el Senyor et fa callar; et fa callar ell, que estima Jerusalem. ¿No veus que aquest és un tió arrencat del foc? Jeixua, que estava dret davant l’àngel, portava el vestit brut. L’àngel va manar als seus assistents que l’hi traguessin i va dir a Jeixua: —Mira, et trec del damunt les culpes i et poso un vestit de festa. Va manar també que li posessin al cap una diadema neta. Li van posar la diadema i el vestit, davant l’àngel del Se
- Ageu 1:1-15
L’any segon del regnat de Darius, el dia primer del mes sisè, el Senyor, per mitjà del profeta Ageu, va comunicar la seva paraula al governador de Judà Zorobabel, fill de Xealtiel, i al gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac. Ageu els digué: —Això diu el Senyor de l’univers: “Aquest poble assegura que encara no ha arribat el temps propici de reconstruir el temple del Senyor.” Però el Senyor, per mitjà del profeta Ageu, va comunicar la seva paraula i digué: —Que potser us ha arribat a vosaltres el temps de viure a les vostres cases luxoses mentre aquest temple és una ruïna? Ara, doncs, això diu
- Habacuc 1:1-17
Presagi revelat al profeta Habacuc. Fins quan, Senyor, cridaré auxili i no m’escoltaràs, clamaré contra el violent i no em salvaràs? Per què em fas veure tanta injustícia? Per què et mires de lluny l’opressió, mentre jo he de presenciar destruccions i violències? Pertot esclaten processos i baralles. Les lleis no són respectades i la justícia no surt vencedora. El culpable fa condemnar l’innocent: les sentències es falsegen. «Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu. Jo, el Senyor, he posat en peu de guerra
- Miquees 2:1-13
Ai dels qui, del llit estant, planegen el mal i, en fer-se clar, l’executen, abusant del poder que tenen a les mans! Si desitgen camps, els roben; si volen cases, les prenen; extorsionen el cap de casa i la seva família, li arrabassen l’heretat. Per això diu el Senyor: «També jo, mala gent, tinc plans contra vosaltres; serà un jou que no us trauré del damunt, no podreu anar amb el cap alt, serà un temps de desastres.» Aquell dia entonaran un cant de burla contra vosaltres, escarniran la complanta que diu: «Hem quedat espoliats, Déu ha repartit la terra que pertanyia al nostre poble. Com podrà
- Joel 1:1-20
Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel. Escolteu-me, ancians, estigueu atents, habitants del país! ¿S’havia vist mai res de semblant al vostre temps, o bé en temps dels vostres pares? Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu; planyeu-vos, bevedors, perquè el vi, ni el tastareu. Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixal
- Jeremies 1:1-19
Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí. Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l’any tretze del regnat de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l’any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre e
- Càntic 1:1-17
Càntic dels Càntics. De Salomó. Que em besi amb besos de la seva boca! Les teves carícies són més dolces que el vi. Són embriagants els teus perfums, aroma que s’escampa és el teu nom; per això les donzelles s’enamoren de tu. Atrau-me darrere teu! Correm! El rei m’introdueix a les seves estances: «Amb tu fruirem i farem festa.» Assaborim més que el vi les teves carícies! Amb raó s’enamoren de tu! Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó. No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m’ha embrunit. Aïrats contra mi, els fills de la meva m
- 2 Cròniques 6:1-42
Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. Salomó digué: —Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit: “Des del dia que vaig fer sortir del país d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble
- 1 Cròniques 1:1-54
Adam, Set, Enoix, Quenan, Mahalalel, Jèred, Henoc, Matusalem, Lèmec, Noè, Sem, Cam i Jàfet. Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mèixec i Tiràs. Descendents de Gómer: Aixquenaz, Difat i Togarmà. Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites. Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. Cuix va ser el pare de Nimrod, el primer guerrer de la terra. Egipte fou l’avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah, Patrós, Caslúah i Caftor, d’on van sortir els fil
- 2 Reis 5:1-27
Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra. Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. Aquesta minyona va dir a la seva mestressa: —Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra. Naaman ho va comunicar al seu sobirà: —La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal
- 1 Reis 5:1-18
Salomó era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué. Els queviures que Salomó rebia cada dia eren trenta càrregues de flor de farina i seixanta de farina ordinària, deu vedells grassos, vint vedells de pastura i cent moltons, a més dels cérvols, les gaseles, els cabirols i l’aviram engreixat. Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau am
- 2 Samuel 1:1-27
Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel. David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps
- 1 Samuel 1:1-28
A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí. Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills
- Jutges 2:1-23
L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: —Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així? Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany. Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els isra
- Josuè 2:1-24
Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. De seguida ell envià guardes a dir a Rahab: —Dona’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país. Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: —És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren. Han
- Èxode 2:1-25
Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria. La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agaf
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- Ezequiel 1:4
Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.