Què diu la Bíblia sobre metàfores?
24 versets sobre metàfores, ordenats per rellevància.
- 1 Corintis 3:9
Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix.
- Mateu 5:13-14
»Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya,
- Joan 1:29
L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: —Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!
- Judes 1:12
Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,
- Joan 15:1-8
»Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sar
- 1 Pere 2:9
Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
- Efesis 5:22-33
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església qu
- Fets 20:28-29
Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. »Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat.
- Lamentacions 2:20
Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranyes, els fillets que amanyagava? Qui immolaria sacerdots i profetes en el temple del Senyor?
- Deuteronomi 32:10
El trobà en una terra despoblada, entre els udols i la desolació del desert. El protegí i se n’ocupava, el guardava com la nineta dels seus ulls.
- 1 Pere 5:1-4
Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria.
- Lluc 23:29
Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”
- 1 Corintis 12:12-31
El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. I si l’orella deia: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda,
- Fets 10:9-16
L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. Llavors una veu li va dir: —Pere, aixeca’t. Mata i menja. Pere contestà: —De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: —No tingui
- Osees 9:14
Senyor, dona’ls...! Però què els donaràs? Dona’ls entranyes estèrils, pits que no puguin alletar!
- Osees 6:4
»El Senyor respon: Què he de fer amb tu, Efraïm? Què he de fer amb tu, Judà? L’amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix.
- Ezequiel 9:6
vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant. Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
- Isaïes 13:18
Amb els seus arcs abatran els joves, no es compadiran dels nadons ni s’apiadaran dels infants.»
- 2 Reis 15:16
Menahem va atacar Tifsah, va matar tots els qui eren a la ciutat i en tot el seu territori des de Tirsà, perquè no li havien obert les portes, i va esventrar totes les dones embarassades.
- Deuteronomi 28:53
Serà tan dur el setge de l’enemic que acabaràs menjant-te els fruits de les teves entranyes, la carn dels fills i de les filles que el Senyor, el teu Déu, t’haurà concedit.
- Deuteronomi 2:34
Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagràrem a l’extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent.
- Nombres 31:17
Per tant, mateu tots els nois i totes les dones que han estat casades.
- Nombres 25:4-9
El Senyor va dir a Moisès: —Pren tots els caps del poble i fes-los penjar davant el Senyor, de cara al sol. Així s’apartarà d’Israel la meva forta indignació. Llavors Moisès va donar aquesta ordre als jutges d’Israel: —Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s’hagin sotmès al déu Baal de Peor. En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l’entrada de la tenda del trobament. En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i net d’Aaron, es va aixecar d’enmig de la comunitat,
- Nombres 15:32-35
Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte. Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat. El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer. El Senyor digué a Moisès: —Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.