Què diu la Bíblia sobre mt horeb?
24 versets sobre mt horeb, ordenats per rellevància.
- Èxode 3:1
Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.
- Èxode 19:1-25
El primer dia del tercer mes després de la sortida d’Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: —Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d’Israel: “Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva her
- Èxode 32:1-35
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. Aaron els respongué: —Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: —Aquests són
- 1 Reis 19:1-18
Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells! Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no
- Romans 8:9
Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist.
- Èxode 31:1-18
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Mira, he escollit a títol personal Bessalel, fill d’Urí i net d’Hur, de la tribu de Judà. L’he omplert de l’esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: creació artística; cisellar l’or, la plata i el bronze; tallar pedres d’encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. Li he donat per ajudant Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, i he dotat de bones mans tots els altres mestres artesans perquè executin tot el que t’he manat: la tenda del trobament, l’arca de l’a
- Èxode 12:37
Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
- Èxode 2:15
També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou.
- Apocalipsi 12:9
El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell.
- 1 Joan 3:4
Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat.
- Hebreus 13:8
Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles.
- Deuteronomi 1:2
Hi ha onze dies de camí des de la muntanya de l’Horeb fins a Cadeix-Barnea, en direcció a les muntanyes de Seïr.
- Èxode 19:2
Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya,
- Èxode 17:1
Tota la comunitat dels israelites va partir del desert de Sín, seguint les etapes indicades pel Senyor. Van acampar a Refidim, però no hi van trobar aigua per a beure.
- Gàlates 4:25
i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills.
- Èxode 20:8
»Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte.
- Hebreus 8:6
En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.
- Romans 1:16
Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles.
- Èxode 16:1-36
Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. El Senyor va dir a Moisès: —Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell d
- Èxode 12:38
També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
- 2 Corintis 4:4
A ells, els incrèduls, el déu d’aquest món els ha encegat l’enteniment per tal que no els il·lumini l’evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu.
- 1 Corintis 16:2
El primer dia de cada setmana, és a dir, el diumenge, que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes.
- Èxode 1:11
Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.
- Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.