Què diu la Bíblia sobre música contemporània?
24 versets sobre música contemporània, ordenats per rellevància.
- Efesis 5:19
Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor.
- Gàlates 5:24
Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals.
- 2 Corintis 5:17
És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou.
- Joan 12:43
Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu.
- 1 Cròniques 15:16
David va ordenar als caps dels levites que disposessin els seus cantors, amb els instruments musicals, arpes, lires i címbals, i que els fessin sonar ben fort en senyal de festa.
- 1 Pere 3:1-4
Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu.
- Jaume 4:4-15
Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»? Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres. Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit! Sentiu la vostra
- Hebreus 12:1-13
Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar al goig que li era proposat, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixar
- 2 Timoteu 4:1-22
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s’envoltaran d’un munt de mestres, es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules. Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el
- Colossencs 3:16
Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
- 1 Corintis 15:32-33
De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»
- 1 Corintis 6:12
Alguns diuen: «Tot m’és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m’és permès», però jo no m’he de deixar dominar per res.
- Romans 1:14
Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants;
- Joan 4:24
Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
- Lluc 15:1-32
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” »Jo us dic que, igualment, hi haurà més
- Lluc 14:11-24
Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos. Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prend
- Cohèlet 11:9-12
Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat.
- Cohèlet 7:1-29
Una bona anomenada és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement. Val més assistir a un dol que assistir a un banquet, perquè la mort és la fi de tot home i el qui encara és viu ha de pensar-hi. Més val estar afligit que riure, perquè sota una cara trista el cor pot estar alegre. Els savis pensen sovint en la mort; els estúpids només busquen passar-se-la bé. Val més escoltar la reprensió d’un savi que sentir els afalacs dels necis: com l’espetec de l’argelaga cremant sota l’olla, així són les riallades dels necis. I també tot això és en va. Les amenaces fan que
- Cohèlet 1:1-2
Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va.
- Proverbis 26:20-28
Sense llenya, el foc s’apaga; sense instigador, s’acaba la disputa. El ventall encén el foc; els tions, la llenya; el busca-raons manté encesa la brega. Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. Terrissa platejada amb metall impur són les paraules enceses en un cor dolent. El qui odia ho dissimula amb paraules amables, però per dintre trama malvestats. Ni que endolceixi la veu, no te’l creguis, que cova abominacions sense fi. Ni que amagui l’odi amb una màscara, la seva maldat es revelarà davant de tothom. Qui cava una fossa, hi caurà a dintre; qu
- Proverbis 25:12-28
Al qui l’escolta, la correcció del savi li és com anell d’or, com collaret d’or vell. Frescor de neu al fort de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor. Nuvolades i ventades sense ni una gota és el qui promet i no dona. A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. Confiar en el traïdor en moments de peril
- Proverbis 12:16-23
El neci demostra tot seguit que està enfadat, l’astut fa com si no veiés l’ultratge. Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura. N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. La veritat dura per sempre; la mentida, un instant. El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en treu goig. Al just no li passarà cap mal, al malvat li vindran tots junts. El Senyor detesta la paraula falsa, però es complau en el qui obra fidelment. L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa.
- Proverbis 10:8-23
El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. Qui va amb sinceritat va segur; a qui va amb replecs l’atrapen aviat. Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició. Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència. L’odi atia la brega, l’amor cobreix les ofenses. Paraules assenyades, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó. El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres. La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. El sou del just és la vida, un final desastrós és el
- Proverbis 6:20
Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.