Què diu la Bíblia sobre nens des de primer matrimoni?

1. Marc 12:1-44

   Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre’n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i a aquest el van matar; i així feren amb molts altres: a

2. Marc 2:1-28

   Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest

3. Marc 13:1-37

   Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: —Mestre, mira quines pedres i quines construccions! Jesús li respon: —Veus aquestes grans construccions? Aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se. Aleshores Jesús els va dir: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i enganyaran molta gen

4. Marc 11:1-33

   Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant, i així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.” Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: —Què feu, que deslligueu el pollí? Ells

5. Marc 9:1-50

   I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu. Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

6. Marc 8:1-38

   Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny. Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? Jesús els preguntà: —Quants pans teniu? Ells li respongueren: —Set. Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’

7. Marc 5:1-43

   Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es proster

8. Isaïes 7:1-25

   En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: —Ves amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, i digues-li: “No perdis l

9. Nombres 1:1-54

   El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué: —Tu i Aaron feu el cens de tota la comunitat d’Israel per clans i llinatges, registrant un per un el nom de tots els homes. Compteu, distribuïts en batallons, tots els homes de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit. Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu. Aquests són els noms dels qui us ajudaran: »Per la tribu de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. Per la de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. Per la d

10. Jaume 3:1-18

    Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encé

11. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

12. Lluc 22:53-61

    Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres. El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: —Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: —No, dona; no el conec de res. Poc després, un altre el va veure i digué: —Tu també ets d’ells. Pere contestà: —No, home; no ho soc pas. Cosa d’u

13. Marc 16:1-20

    Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles: —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. Ell els diu: —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de

14. Marc 15:1-47

    Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: —Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: —¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabà

15. Marc 14:1-72

    Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: —No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: —De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tre

16. Marc 10:1-52

    Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: —Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home

17. Marc 7:1-37

    Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me

18. Marc 4:1-41

    Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la pla

19. Marc 3:1-35

    Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els part

20. Marc 1:1-45

    Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llago

21. Jeremies 3:1-25

    «Si un home repudia la seva dona i ella se’n va i es casa amb un altre, no pot tornar al primer marit: és com una terra profanada. I tu, que has jagut amb tants amants, podràs tornar a mi? Ho dic jo, el Senyor. Aixeca els ulls als turons i mira: On no t’has deixat posseir? T’asseies a la vora dels camins com un beduí del desert. Has profanat el país amb les teves prostitucions i maldats; per això han fallat els ruixats i no hi ha hagut pluges de tardor. Gastes aires de prostituta i ets incapaç d’avergonyir-te’n. I després vens a dir-me: “Pare meu, amor de la meva jovenesa, renyiràs per sempre

22. Isaïes 6:1-13

    L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb e

23. Isaïes 3:1-26

    El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, els millors guerrers i la tropa, els jutges i els profetes, els endevins i els ancians, els oficials i els dignataris, els consellers i els mags, i els experts en encanteris. Els donarà criatures per governants, jovenalla que els domini. Els homes es barallaran els uns amb els altres. El jove no respectarà l’ancià, un qualsevol no respectarà els més dignes. Cadascú agafarà un parent, un del mateix clan, i li dirà: «Tu que tens un mantell, sigues el nostre cap, pren a les m

24. Càntic 5:1-8

    Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d’amor. Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.» M’havia tret la túnica: com posar-me-la de nou? M’havia rentat els peus: com me’ls tornaria a embrutar? L’estimat passa la mà pel forat de la porta, i les meves entranyes es commouen per ell. M’alço per obrir al meu estimat: les meves mans destil·laven mirra, regalimaven mirra els meus dits sobre l’agafador del forrellat. Obro al meu estimat, però

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics