Què diu la Bíblia sobre no reunir junt?
24 versets sobre no reunir junt, ordenats per rellevància.
- Hebreus 10:25
No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.
- 1 Corintis 5:1-13
Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dona ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare. I en comptes de sentir-ne pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets! Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: amb el poder de Jesús, nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre, posem aquest home en mans de
- Mateu 16:18
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar.
- Efesis 1:22
Déu ho ha posat tot sota els seus peus , i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot com a cap de l’Església,
- 1 Corintis 12:28
En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.
- 1 Corintis 11:1-34
Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist. Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l’
- Fets 8:1-40
Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. Mentrestant, Saule assolava l’Església: entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones els portava a la presó. Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia
- Fets 2:41
Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
- Mateu 10:1-42
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. P
- Apocalipsi 1:1-20
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set
- 1 Pere 2:5
També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist.
- Hebreus 12:23
a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud,
- Hebreus 1:2
però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot.
- 2 Timoteu 3:16
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
- Colossencs 1:1-29
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot
- Efesis 4:1-32
Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots. Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. Per això diu l’Es
- Gàlates 4:1-31
Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: « Abbà , Pare!» Per tant, j
- 2 Corintis 8:1-24
Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha concedit a les esglésies de Macedònia. Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant. Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s’han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. Per això hem recomanat a Titus que acabi també e
- 1 Corintis 16:1
Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia.
- 1 Corintis 14:23
Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos?
- 1 Corintis 12:1-31
Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l’Esperit que rep cada
- 1 Corintis 10:1-33
Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho v
- 1 Corintis 9:1-27
¿No soc lliure? ¿No soc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? Si per a d’altres no soc apòstol, per a vosaltres certament que ho soc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat. La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: ¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure? ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar? ¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se
- 1 Corintis 6:1-20
Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre el
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.