Què diu la Bíblia sobre ophrah del abiezrites?
24 versets sobre ophrah del abiezrites, ordenats per rellevància.
- Jutges 6:24
Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.
- Jutges 6:1-40
Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè pujaven amb el seu bestiar i l
- Jutges 7:1-25
Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè. El Senyor digué a Gedeó: —Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo. Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les muntanyes de Galaad.” Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil. Però el Senyor digué
- Jutges 6:15
Gedeó respongué: —Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo soc el més jove de la meva família?
- Gènesi 12:8
D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.
- Jutges 16:5
Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren: —Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligar-lo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata.
- Hebreus 11:1
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.
- Josuè 3:10
Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant vostre els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus.
- 1 Pere 2:1-25
Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri
- Jaume 4:1-17
D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal; demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela ge
- Hebreus 11:6
Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.
- Hebreus 1:3
Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;
- Isaïes 42:8
»Jo soc “el Senyor”, aquest és el meu nom. No cedeixo a ningú la meva glòria, no cedeixo als ídols el meu honor.
- 1 Cròniques 2:1-55
Aquests són els fills d’Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser. Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d’Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. Tamar, nora de Judà, va tenir d’ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills. Fills de Peres: Hesron i Hamul. Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total. Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d’una
- Jutges 10:2
Va ser jutge d’Israel durant vint-i-tres anys. Quan va morir, l’enterraren a Xamir.
- Jutges 9:5
Després se n’anà amb ells a casa del seu pare, a Ofrà, i va assassinar els seus germans, els fills de Jerubaal, setanta homes, tots d’una sola vegada. Només s’escapà Jotam, el fill petit de Jerubaal, que es va amagar.
- Jutges 8:32
Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abièzer, en el sepulcre del seu pare Joaix.
- Jutges 8:1-35
Els efraïmites es van queixar a Gedeó: —Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites? I estaven molt irritats contra ell. Però Gedeó els respongué: —Què he fet jo que sigui comparable a la vostra gesta? Valen més els gotims d’Efraïm que no pas tota la verema d’Abièzer. Déu ha posat a les vostres mans els cabdills de Madian, Oreb i Zeeb. Jo no he estat capaç de fer res comparable a la vostra gesta. Aquesta resposta de Gedeó va calmar la irritació dels efraïmites. Gedeó va arribar al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven. Es
- Jutges 6:36-40
Gedeó digué a Déu: —Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit. I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. Però Gedeó encara va dir a Déu: —No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la
- Jutges 6:28
L’endemà al matí la gent va trobar enderrocat l’altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar.
- Jutges 6:26
Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d’aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica’l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat.
- Jutges 6:23
Però el Senyor li digué: —La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.
- Jutges 6:21
l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer.
- Jutges 6:16
Llavors el Senyor li digué: —Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.