Què diu la Bíblia sobre oració de jabez?

1. 1 Cròniques 4:10

   Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.

2. 1 Cròniques 4:9-10

   Jabés era més important que els seus germans, i la seva mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L’he donat a llum sofrint!» Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.

3. Hebreus 11:1-40

   La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n

4. Romans 8:1-13

   Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter

5. Jaume 5:16

   Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa:

6. Jaume 4:2

   Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal;

7. 1 Cròniques 5:1-26

   Fills de Rubèn, primogènit d’Israel. Efectivament, ell era el primogènit; però havia jagut amb una de les dones del seu pare i per això el seu dret de primogenitura va passar als fills de Josep, fill d’Israel, encara que aquest no consti en les genealogies com a primogènit. És cert que Judà va ser el més poderós entre els germans i d’ell va sortir un sobirà, però el dret de primogenitura era de Josep. Fills de Rubèn, primogènit d’Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. Descendents de Joel: Xemaià, Gog, Ximí, Micà, Reaià, Bàal, Beerà, cap dels rubenites, deportat per Tiglat-Pilèsser, rei d’Assír

8. 1 Cròniques 3:1-24

   Aquests són els fills que David va tenir a Hebron: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; el segon, Daniel, fill d’Abigail, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d’Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d’Abital; el sisè, Itream, de la seva esposa Eglà. Aquests sis fills van néixer a Hebron, on David va regnar set anys i mig. Després va regnar trenta-tres anys a Jerusalem, on va tenir Ximà, Xobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bat-Xua, filla d’Ammiel. Encara tingué nou fills més: Ibhar, Elixamà, Elifèlet, Nógah, Nèfeg, J

9. Lluc 11:2-4

   Ell els digué: —Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dona’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació.

10. Mateu 6:9-13

    »Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dona’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.

11. Mateu 6:1-34

    »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les

12. Mateu 7:7

    »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran;

13. Mateu 6:5-13

    »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu neces

14. Apocalipsi 1:1

    Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,

15. 1 Joan 5:14-15

    I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.

16. Jaume 4:3-4

    demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.

17. Jaume 1:1-27

    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i

18. Gènesi 50:20

    Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.

19. Filipencs 3:7-14

    Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó la justícia que arriba per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe. Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva

20. Fets 17:11

    Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.

21. 1 Cròniques 4:1-43

    Fills de Judà: Peres, Hesron, Carmí, Hur i Xobal. Reaià, fill de Xobal, va ser el pare de Jàhat, i Jàhat, d’Ahumai i de Làhad. Aquests van ser els clans dels soraïtes. Jizreel, Ixmà i Idbaix van donar origen a la població d’Etam. La seva germana es deia Asselelponí. Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d’Huixà. Tots aquests van ser els fills d’Hur, primogènit d’Efrata i fundador de Betlem. Aixhur, fundador de Tecoa, tingué dues dones: Helà i Naarà. Naarà li va donar Ahuzam, Héfer, Temní i Ahaixtarí. Aquests van ser els fills de Naarà. Helà fou mare de Sèret, Sóhar i

22. 1 Cròniques 2:55

    com també els clans dels escribes que viuen a Jabés, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d’Hammat, avantpassat dels recabites.

23. Filipencs 1:3-11

    Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres, ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. Déu és testi

24. Joan 15:20-21

    Recordeu allò que us he dit: “El criat no és més important que el seu amo.” Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Però tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics