Què diu la Bíblia sobre pagant els vostres deutes?
24 versets sobre pagant els vostres deutes, ordenats per rellevància.
- Romans 13:7
Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
- Romans 13:8
No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei.
- Proverbis 22:7
El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor.
- Cohèlet 5:5
No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.
- 1 Timoteu 6:9
Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició.
- Fets 20:35
Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
- Titus 3:5
Ell ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó en virtut del seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant
- Proverbis 22:26-27
No et comprometis, encaixant mans, a avalar deutes dels altres: si no tens amb què pagar, per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?
- Mateu 6:33
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- 1 Timoteu 6:10
Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.
- Colossencs 3:23
Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes,
- Mateu 22:17-21
Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: —Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Li responen: —Del Cèsar. Llavors els diu: —Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
- Mateu 6:24
»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Proverbis 3:27-28
No neguis un bé a qui hi té dret si és a la teva mà de fer-lo. Si ho tens a mà, no diguis a ningú: «Ves-te’n i torna, demà t’ho donaré.»
- Lluc 6:38
Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
- Romans 13:1-7
Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia
- Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Mateu 5:42
Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
- Proverbis 17:18
És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme.
- Proverbis 11:15
És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil.
- 1 Joan 2:15-17
No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
- Jaume 5:4
El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers.
- Malaquies 3:10
Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.