Què diu la Bíblia sobre parables?

1. Lluc 15:11-32

   I digué encara: —Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els por

2. Mateu 18:23-35

   »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus company

3. Mateu 22:1-14

   Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: —Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar a

4. Lluc 16:19-31

   »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i

5. Mateu 13:3-8

   Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, une

6. Lluc 10:30-37

   Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’end

7. Mateu 20:1-16

   »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: »—Per què us esteu aquí tot el dia

8. Mateu 13:24-33

   Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? »Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? »Ell els respon: »—No ho feu pas, no fos cas que, arren

9. Mateu 13:44-50

   »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra. »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destr

10. Mateu 25:1-13

    »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies insensates van dir a les assenyades: »—

11. Lluc 12:16-21

    I els explicà una paràbola: —A un home ric, la terra li va donar molt. Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

12. Lluc 14:16-24

    Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »—Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »—M’acabo de casar, i per això no puc venir. »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir: »—Surt de pressa p

13. Marc 4:26-29

    Deia encara: —Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

14. Lluc 18:1-8

    Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: —En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: »—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.” I el Senyor va afegir: —Fixeu-vos què diu aque

15. Lluc 10:29-37

    Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: —I qui són els altres que haig d’estimar? Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi

16. Mateu 13:35

    Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.

17. Lluc 18:9-14

    Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador

18. Marc 4:2-9

    Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va c

19. Mateu 13:31-32

    Els proposà encara una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

20. Mateu 25:14-30

    »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor. »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.

21. Lluc 10:25-37

    Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: —Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: —Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. Jesús li digué: —Has respost bé: fes això i viuràs. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: —I qui són els altres que haig d’estimar? Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó

22. Lluc 14:15-24

    Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »—Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »—M’acabo de casar, i p

23. Lluc 18:10-14

    —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalt

24. Lluc 8:4-8

    Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola: —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acaba

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics