Què diu la Bíblia sobre parlant?
17 versets sobre parlant, ordenats per rellevància.
- Efesis 4:29
Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
- Proverbis 10:19
Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules.
- Mateu 5:37
Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
- Proverbis 13:3
Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.
- Proverbis 17:9
Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu.
- Mateu 12:36-37
I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.
- Proverbis 12:18
N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.
- Mateu 15:18
En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home.
- Mateu 6:33
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- Proverbis 11:12-13
El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar. El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret.
- Jaume 3:2-12
ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos
- Hebreus 4:12
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.
- Mateu 12:34
Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
- 1 Pere 2:24
Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava.
- Mateu 22:34
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts,
- Proverbis 1:1-31
Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. Volen fer conèixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat. Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudència; el savi que els escolti augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació. Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebu
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.