Què diu la Bíblia sobre part?
14 versets sobre part, ordenats per rellevància.
- Joan 16:21
La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser.
- Gènesi 3:16
Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
- 1 Timoteu 2:15
Tanmateix, la dona serà salvada gràcies a la maternitat, a condició que perseveri amb tota discreció en la fe, la santedat i l’amor.
- Gènesi 1:28
Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
- Levític 12:1-8
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »Quan una dona doni a llum un nen, quedarà ritualment impura durant set dies, igual que si tingués la regla. En complir-se el dia vuitè, circumcidaran el nen. La partera es quedarà encara trenta-tres dies a casa esperant el temps de purificar-se de la sang. No podrà tocar cap cosa sagrada ni entrarà al santuari, fins que es compleixin els dies de la seva purificació. »Si dona a llum una nena, quedarà impura durant dues setmanes, com si tingués la regla, i es quedarà encara seixanta-sis dies més a casa esperant el tem
- Romans 8:22
Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.
- Isaïes 26:17-18
Hem estat, Senyor, davant teu, com la dona a punt d’infantar que, en els seus dolors, crida i es retorça. Hem patit dolors com ella, però no hem infantat res. No hem portat la salvació al país ni nous habitants al món.
- Apocalipsi 12:1-2
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part.
- Isaïes 66:9
Diu el Senyor, el teu Déu: «Si soc jo qui obre el pas a l’infant, haig d’impedir que neixi? Soc jo qui el faig néixer: no el privaré pas de veure la llum.»
- 1 Samuel 4:19-22
La seva nora, la dona de Pinhàs, esperava un fill i estava a punt de donar a llum. En sentir que l’arca de Déu havia estat capturada i que el seu sogre i el seu marit havien mort, li van venir de sobte els dolors i va infantar. S’estava morint. Les dones que l’assistien li deien: —Anima’t, que has tingut un noi! Però ella no responia ni en feia cas. Pensant en l’arca de Déu, que havia estat capturada, i en la fi del seu sogre i del seu marit, deia: —S’han endut d’Israel la glòria de Déu. Per això va posar a l’infant el nom d’Icabod (que significa: «La glòria ja no hi és»). La mare deia que s’h
- Gènesi 25:21-26
Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia: —Per què m’ha de passar a mi una cosa així? Anà, doncs, a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: —Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre, el més gran servirà el més petit. Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d’un mantell pelut: li
- Gènesi 38:1-30
Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. Llavors Judà va
- Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.