Què diu la Bíblia sobre patrimoni?
24 versets sobre patrimoni, ordenats per rellevància.
- Deuteronomi 28:1-68
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- Deuteronomi 28:47-48
»Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà consumit.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Lluc 10:30-37
Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’end
- Lluc 10:27
Ell va respondre: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
- 2 Cròniques 17:1-19
Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel. Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit. El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d’Israel. El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a teni
- Jeremies 1:5
—Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions.
- Gàlates 3:28
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Hebreus 13:8
Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles.
- Mateu 5:1-48
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju
- Èxode 20:1-26
Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler
- 1 Joan 2:16
Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món.
- Joan 14:26
però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
- Èxode 22:2-3
Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
- Mateu 5:19
Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
- Jutges 5:8
El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel!
- Levític 26:1-46
»No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo soc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo soc el Senyor. »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regna
- 2 Timoteu 3:16-17
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.
- Marc 7:1-37
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me
- Mateu 4:7
Jesús li contestà: —També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
- Gènesi 4:1-26
L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acce
- Romans 13:11
Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe.
- Joan 18:1-40
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús
- Lluc 22:36
Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.